Adoberia

L'adoberia o indústria adobera és el procediment per a fer que la pell de determinats animals no es descompongui o podreixi un cop separada d'aquest sinó que es conservi per a poder-la utilitzar. Per a aconseguir-ho es fan servir tanins, àcids i altres productes químics. L'acoloriment de les pells es pot aconseguir durant el procés d'adobat. L'adoberia és un procediment que altera permanentment l'estructura de la proteïna de la pell. L'adoberia també és la instal·lació constructiva per al tractament de la pell animal per tal de preparar el cuir. Les primeres adoberies eren artesanals i s'instal·laven a les vores dels rius per tal d'abastir el seu consum d'aigua. Donades les molèsties que ocasionaven (embrutiment de l'aigua, mosques i olors) tendien a instal·lar-se lluny dels nuclis urbans i a prop de rius. Actualment les adoberies a Catalunya són indústries que valoren els residus dels escorxadors i produeixen pell tractada per a diferents usos.

Els mètodes tradicionals d'adoberia ocasionaven molta pudor i els adobers estaven obligats a treballar fora dels centres urbans. L'adobat de pells es va originar a Mehrgarh al sud d'Àsia entre 7000–3300 aC.^[1] Al voltant del 2500 aC, els sumeris començaren a utilitzar cuir. Antigament les pells arribaven brutes, plenes de terra i amb residus de carn. Per netejar-les se les submergia en aigua, s'eliminaven les restes de carn i de pèls per diversos mètodes com fent servir l'orina, substàncies alcalines o amb solucions salines. Quan s'havia eliminat els pèls es feien servir excrements d'animals com el gos i el colom per continuar el procés d'adobat. Les pudors, doncs, eren consubstancials a l'adoberia antiga.