Dades clíniques | |
---|---|
Grup farmacològic | pregnane steroid (en) |
Codi ATC | H02AA01 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C21H28O5 |
Massa molecular | 360,194 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 52-39-1 |
PubChem (SID) | 5839 |
IUPHAR/BPS | 2872 i 3452 |
DrugBank | DB04630 |
ChemSpider | 5633 |
UNII | 4964P6T9RB |
KEGG | C01780 |
ChEBI | 27584 |
ChEMBL | CHEMBL273453 |
PDB ligand ID | AS4 |
AEPQ | 100.000.128 |
L'aldosterona és una hormona que augmenta la reabsorció de sodi i aigua i l'alliberament (secreció) de potassi en els ronyons.[1] Aquest increment del volum de la sang augmenta la pressió arterial. Per contra, els fàrmacs que interfereixen amb la secreció o acció de l'aldosterona s'utilitzen com antihipertensius.[2] Un exemple és l'espironolactona, que redueix la pressió arterial bloquejant el receptor d'aldosterona. L'aldosterona és part del sistema renina-angiotensina. La mesura de l'aldosterona en sang s'anomena concentració plasmàtica d'aldosterona (CPA), que pot ser comparat amb l'activitat de la renina plasmàtica (ARP), com la proporció CPA/ARP.
L'aldosterona és una hormona esteroide (família dels mineralocorticoides), produïda per la part més externa (zona glomerular) de l'escorça de la glàndula suprarenal, i actua sobre la túbuls distals i conductes col·lectors del ronyó, causant: la conservació del sodi, la secreció del potassi, l'augment de la retenció d'aigua, i augmentant la pressió arterial. L'efecte global de l'aldosterona és augmentar la reabsorció dels ions i l'aigua en el ronyó.
La seva activitat es redueix a la malaltia d'Addison[1] i l'augmenta en la síndrome de Conn.[3][4]
Va ser aïllat per primera vegada per Simpson i Tait el 1953.[4][5]