Back نقيض الهيدروجين Arabic Antihidróxenu AST Антиводород Bulgarian Antiidrugenu Corsican Antibrint Danish Antiwasserstoff German Αντιυδρογόνο Greek Antihydrogen English Antihidrógeno Spanish Antihidrogeno Basque
En física, l'antihidrogen és l'antiàtom equivalent a l'hidrogen comú. Està format per un antiprotó i un positró, per la qual cosa té les mateixes propietats, però amb les càrregues elèctriques invertides.
El seu símbol químic és H, és H, que és una H amb un màcron.
S'aniquila al contacte amb un àtom d'hidrogen, per la qual cosa són inestables entre ells. En descompondre's es produeixen fotons (radiació gamma) i neutrís. Un dels científics que ho va pautar va ser Robert L. Forward, en la revista científica Mirror Matter Newsletter.
El 1995, el CERN va anunciar la creació de nou àtoms de antihidrogen en l'experiment PS210, liderat per Walter Oelert i Mario Macri, i el Fermilab va confirmar el fet, i poc després va anunciar la creació d'altres 100 àtoms de antihidrogen.[1][2][3] Es va crear combinant en un accelerador de partícules, 1 antielectró i 1 antiprotó, refredats fins a gairebé el zero absolut per frenar-los i confinar-los amb camps magnètics perquè no xoquessin amb àtoms normals.
El 2010, científics del CERN dirigits per Jeffrey Hangst van realitzar l'experiment Alpha, mitjançant el qual van aconseguir la captura i posterior detecció de 38 àtoms de antihidrogen. Per a això els científics van emprar 10 milions d'antiprotons i encara més positrons i van emprar un 'parany' magnètic que confina els àtoms neutrals en interactuar amb els seus instants magnètics.[4]
El 2011 el projecte Alpha va aconseguir crear més de 300 àtoms d'antihidrogen i emmagatzemar-los durant 1000 segons (16 minuts 40 segons).[5][6] Això permetrà als científics d'aquest experiment conèixer més informació sobre l'antimatèria.[7]
Al març del 2012 el CERN ha aconseguit manipular àtoms d'antihidrogen usant microones, aconseguint la primera visió d'una petjada antiatòmica.[8]
- ↑ David H. Freedman «Antiatoms: Here Today...» (en anglès). Discover, 01-01-1997 [Consulta: 12 juliol 2014].
- ↑ G. Blanford, D. C. Christian, K. Gollwitzer, M. Mandelkern, C. T. Munger, J. Schultz, G. Zioulas «Observation of Atomic Antihydrogen» (en anglès). Physical Review Letters. American Physical Society, 80, 14, abril 1998, pàg. 3037-3040. DOI: 10.1103/PhysRevLett.80.3037 [Consulta: 12 juliol 2014].
- ↑ Blanford, G.; D.C. Christian, K. Gollwitzer, M. Mandelkern, C.T. Munger, J. Schultz, G. Zioulas «Observation of Atomic Antihydrogen». Physical Review Letters. Fermi National Accelerator Laboratory, 12-1997. «FERMILAB-Pub-97/398-E E862 ... p and H experiments»
- ↑ «Atrapan por primera vez la antimateria» (en castellà). Cienciaplus.com. Europa Press, 17-11-2010 [Consulta: 12 juliol 2014].
- ↑ Eoin Butler, Makoto C. Fujiwara; G. B. Andresen, M. D. Ashkezari, M. Baquero-Ruiz, W. Bertsche, C. L. Cesar, A. Deller, S. Eriksson, J. Fajans, T. Friesen, D. R. Gill, A. Gutiérrez, J. S. Hangst, W. N. Hardy, R. S. Hayano, M. E. Hayden, A. J. Humphries, R. Hydomako, S. Jonsell, S. Kemp, L. Kurchaninov, N. Madsen, S. Menary, P. Nolan, K. Olchanski, A. Olin, P. Pusa, C. Ø. Rasmussen, F. Robicheaux, E. Sarid, D. M. Silveira, C. So, J. W. Storey, R. I. Thompson, D. P. van der Werf, J. S. Wurtele, Y. Yamazaki «Confinement of antihydrogen for 1000 seconds» (en anglès). Nature Physics, 7, 26-04-2011, pàg. 558-564. DOI: 10.1038/nphys2025 [Consulta: 12 juliol 2014].
- ↑ «Capturan antimateria en el CERN por el tiempo récord de 1.000 segundos» (en castellà). Alt1040, 04-05-2011 [Consulta: 12 juliol 2014].
- ↑ «Cern, atomi di antimateria "intrappolati" per 16 minuti» (en italià). La Repubblica, 05-06-2011 [Consulta: 12 juliol 2014].
- ↑ «El CERN logra manipular átomos de antimateria». Cienciaplus.com. Europa Press, 07-03-2012 [Consulta: 12 juliol 2014].