L'artigatge és la desforestació d'un tros de terra on es cremen els arbres, arbustos i herbes, que les poblen amb l'objectiu de convertir-lo en un camp de conreu. Les cendres resultants s'escampaven i es feien servir com a adob. L'artiga[1] o la boïga[2] és el tros de terra erma o boscosa resultant. Durant l'edat mitjana la pagesia preparava per ser cultivada temporalment.[3][4] L'explotació de les artigues es feia ininterrompudament fins que s'exhauria la fertilitat del sòl, moment en què la terra s'abandonava.[3][4] L'artigatge era comú a les zones de muntanya on tradicionalment no hi havia camps, a les propietats amb grans masses forestals i a les universitats i comuns que disposaven d'extenses terres comunals.[3][4]