Bioterrorisme

El bioterrorisme és aquell terrorisme que vol treure profit de l'efecte de l'alliberament o disseminació intencional de virus, bacteris o toxines, ja siguin naturals o prèviament modificats per l'ésser humà, amb el propòsit de generar malaltia, mortalitat, pànic i terror. L'objectiu no ha de ser únicament l'espècie humana si no que també la diana pot estar en espècies animals o vegetals.

En condicions “ideals” l'agent ha estat modificat per la mà humana incrementant la capacitat de generar malaltia, o la seva resistència a factors ambientals o a medicines, o millorant la seva capacitat de disseminació. “Idealment” també, interessen agents que tinguin una certa latència, que generin el seu efecte passats alguns dies per dificultar o impossibilitar la recerca epidemiològica posterior. Aquests llargs períodes d'incubació, a més, permetent una més gran penetració de la infecció a la població abans que sigui possible cap diagnòstic. Així, un únic disseminador (bioterrorista) podria assolir diversos objectius (alliberar l'agent biològic) en diferents llocs abans que l'atac no fos ni tan sols sospitat pel sistemes de vigilància. Encara que un nombre important de persones comencessin a manifestar símptomes no específics pocs dies després de l'atac, a la comunitat mèdica li costaria un cert temps (dies o setmanes) en unir les peces del trencaclosques i provar l'origen bioterrorista de l'epidèmia. Les vies de disseminació són totes les possibles; aire, aigua o menjar.

L'atractiu dels agents biològics ve de que són relativament fàcils i barats d'obtenir, es poden disseminar amb certa facilitat, i generen una disrupció, un pànic, una histèria, un caos en la població que pot ultrapassar llargament l'efecte real del brot o de la malaltia. Tanmateix l'ús convencional al camp de batalla clàssic té importants limitacions; els patògens no distingeixen banderes i no destrien entre les forces enemigues i les pròpies; ni tampoc entre la població pròpia i l'aliena.

El bioterrorisme no necessàriament cerca causar un nombre gran de morts immediates per fer efectiu; de fet, la majoria del agents biològics estan etiquetats com a “agents incapacitants”, que no produeixen malalties letals. Són més “efectius” si incapaciten i posen en tensió els sistemes de salut a l'inundar-los de centenars o milers de malalts infectats, ultrapassant les reserves de medicaments o altres mesures terapèutiques i les instal·lacions d'aïllament o contenció.

El focus d'atenció no ha de ser necessàriament l'ésser humà. El focus pot estar en els animals o les plantes, ja que a un estat, a una població, se la pot fer rendir també per fam. Recordem, sense que sigui una conseqüència d'un fet bioterrorista, l'epidèmia del virus de la febre aftosa (foot-and-mounth disease virus) a Gran Bretanya el 2001, i una posterior el 2007, i el trasbals econòmic que suposa per un país desenvolupat que no tenia de fer front a una segona crisi simultània, com seria una guerra.

Als Estats Units, els agents biològics que tenen potencial per suposar una amenaça greu per la salut i la seguretat pública són etiquetats com a “agents seleccionats” (Select Agents).