Back Bislama Afrikaans اللغة البسلامية Arabic لبيسلاما ARY Bislama AST Bislama dili Azerbaijani بیسلاما دیلی AZB Біслама Byelorussian Бислама Bulgarian Bislama Bislama Bislama Breton
Bislama  | |
|---|---|
| Tipus | llengua, llengua criolla i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 6.200 (vernacles), 200.000 (segona llengua) |
| Parlants nadius | 10.000 (2011 ) |
| Autòcton de | Vanuatu |
| Estat | Vanuatu i França |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana pidgins i criolls llengua criolla criolls basats en l'anglès | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí i Avoiuli (en)  |
| Codis | |
| ISO 639-1 | bi |
| ISO 639-2 | bis |
| ISO 639-3 | bis |
| Glottolog | bisl1239 |
| Ethnologue | bis |
| ASCL | 9402 |
| IETF | bi |
El bislama és una llengua criolla, i una de les llengües oficials de Vanuatu. És la llengua vernacla dels ni-Vanuatu urbans (és a dir, els residents a Port Vila i Luganville), i la segona llengua de la resta d'habitants del país. "Yumi, Yumi, Yumi" és l'himne de Vanuatu que és en bislama.
Durant el període conegut com a blackbirding, en les dècades de 1870 i 1880, centenars de milers de nadius de les illes del Pacífic (molts d'ells de les Noves Hèbrides (actual Vanuatu) van ser esclavitzats i obligats a treballar en les plantacions, principalment a Queensland i Fiji.[1] Amb els diversos idiomes que es parlen en aquestes plantacions, es va formar un pidgin amb la combinació del vocabulari anglès i les estructures gramaticals típiques de les llengües a la regió. El 95% del lèxic del bislama és d'origen anglès; la resta combina una dotzena de mots francesos, com també inclou alguns vocables heretats de diverses llengües de Vanuatu, essencialment limitats a designar la flora i fauna.[2] Mentre que la influència vernacla és baixa quant al vocabulari, la part de la morfosintaxi és veritablement alta. Bàsicament, el bislama es podria descriure com una llengua amb un lèxic anglès i una gramàtica austronèsica.[3]
- ↑ Emma Christopher, Cassandra Pybus and Marcus Buford Rediker (2007). Many Middle Passages: Forced Migration and the Making of the Modern World, University of California Press, pp 188-190. ISBN 0-520-25206-3.
- ↑ Charpentier, Jean-Michel 1979. Le pidgin bislama(n) et le multilinguisme aux Nouvelles-Hébrides. Langues et Civilisations à Tradition Orale 35. Paris: SELAF.
- ↑ Camden, Pastor Bill. 1979. Parallels in structure of lexicon and syntax between New Hebrides Bislama and the South Santo language as spoken at Tangoa. Pacific Linguistics, A-57:51-117.