Cercapersones

Un cercapersones ^[1] (en anglès pager,^[2] també anomenat dispositiu radiomissatgeria,^[3] mensàfon, buscapersones, beeper) és un dispositiu de telecomunicacions molt simple que permet rebre missatges de text curt. Per exemple, un cercapersones unidireccional només rep missatges numèrics, com ara el número d'un telèfon amb el qual s'espera que l'usuari contacti. Hi ha altres models que poden rebre missatges alfanumèrics, així com missatges bidireccionals que tenen l'habilitat d'enviar i rebre correu electrònic, pàgines numèriques i servei de missatges curts. Va ser inventat per multitone Electronics el 1956 per a l'Hospital de Saint Thomas de Londres amb la funció d'alertar als doctors dels serveis d'urgència.

Un cercapersones generalment és un dispositiu molt senzill que inclou una pantalla de cristall líquid, un avís per vibració i/o sonor i botons de control. Els aparells utilitzen senyals ràdio per enllaçar un centre de control de trucades amb el destinatari la qual cosa els fa més segurs que les xarxes de telefonia mòbil/cel·lular. Sobretot a l'hora d'enviar missatges a zones sense cobertura, ja sigui a causa d'interferències, per les ombres produïdes per la geografia o perquè estan en l'interior d'edificis. Aquest tipus d'aparells són anteriors a la tecnologia de la telefonia mòbil, i varen aconseguir la seva màxima popularitat durant els anys vuitanta i noranta del segle xx.Els protocols més comuns que fan servir aquests aparells són TAP, FLEX, REFLEX, POCSAG, Golay, Ermes i NTT. Els més ràpids usen Two-tone i 5/6-tone.

El 17 de setembre de 2024 els cercapersones de Hezbol·là al Líban i Síria van ser piratejats i detonats en un atac coordinat per Israel, causant la mort de vuit persones, i 2.750 ferits, 200 d'ells greus.^[4]