Cinema en esperanto

Bandera de l'esperanto
Bandera de l'esperanto
Esperanto
Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto
Idioma
Esperanto | Convenció X | Correlatius | Gramàtica | Lletres | Fonologia |
Història
Història | Zamenhof | Protoesperanto | Fundamento | Unua Libro | Declaració de Boulogne | Manifest de Praga |
Cultura
Cultura | Esperantistes | Esperantujo | Cinema | La Espero | Literatura | Parlants natius | Bandera | Dia de Zamenhof
Organitzacions i serveis
Acadèmia d'Esperanto | Pasporta Servo | TEJO | UEA | SAT | Congrés mundial
Associacions d'esperanto
Països Catalans | Món
Temes relacionats
Llengua auxiliar | Llengua planificada | Ido | Interlingua | Volapük | Anacionalisme
Wikimedia
Vikipedio | Vikivortaro | Vikicitaro | Vikifonto | Vikilibroj | Vikikomunejo | Vikispecoj

Al contrari que en el cas de la literatura o la música, el cinema és una activitat poc desenvolupada de la cultura en esperanto.

Angoroj

Només hi ha dos llargmetratges rodats íntegrament en esperanto. Tots dos van ser rodats als anys 60, i han estat durant molt de temps donats per perduts fins a restauracions recents.

El primer va ser la producció francesa del 1964 Angoroj (Angoixes), dirigida per Atelier Mahé. És una pel·lícula policíaca ambientada a la perifèria de París i que dura aproximadament una hora. Després de la restauració i el lliurament de la pel·lícula en format de vídeo domèstic (en format PAL) a Suïssa, la cinta va desaparèixer novament de la circulació. Hi ha molt poques informacions detallades a propòsit de la disponibilitat d'Angoroj, tret que el repartiment d'actors estava compost per un bon nombre d'esperantistes competents, entre els quals hi havia Raymond Schwartz, que es va associar amb l'Esperanto Cabaret a París.[1]

El segon llargmetratge va ser la producció estatunidenca Incubus, una pel·lícula de terror en blanc i negre del 1965 protagonitzada per William Shatner. Tot i que es va convertir en pel·lícula de culte en mitjans cinèfils, els esperantistes retreuen generalment la mala pronúncia dels actors.[1]

Gerda malaperis (Gerda ha desaparegut), basat en el llibre del mateix nom escrit per Claude Piron l'any 1981, i La Patro són dues noves pel·lícules produïdes per la productora esperantista brasilera Imagu-filmoj.


Developed by StudentB