Esperanto |
---|
Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto |
Idioma |
Esperanto | Convenció X | Correlatius | Gramàtica | Lletres | Fonologia | |
Història |
Història | Zamenhof | Protoesperanto | Fundamento | Unua Libro | Declaració de Boulogne | Manifest de Praga | |
Cultura |
Cultura | Esperantistes | Esperantujo | Cinema | La Espero | Literatura | Parlants natius | Bandera | Dia de Zamenhof |
Organitzacions i serveis |
Acadèmia d'Esperanto | Pasporta Servo | TEJO | UEA | SAT | Congrés mundial |
Associacions d'esperanto |
Països Catalans | Món |
Temes relacionats |
Llengua auxiliar | Llengua planificada | Ido | Interlingua | Volapük | Anacionalisme |
Wikimedia |
Vikipedio | Vikivortaro | Vikicitaro | Vikifonto | Vikilibroj | Vikikomunejo | Vikispecoj |
Al contrari que en el cas de la literatura o la música, el cinema és una activitat poc desenvolupada de la cultura en esperanto.
Només hi ha dos llargmetratges rodats íntegrament en esperanto. Tots dos van ser rodats als anys 60, i han estat durant molt de temps donats per perduts fins a restauracions recents.
El primer va ser la producció francesa del 1964 Angoroj (Angoixes), dirigida per Atelier Mahé. És una pel·lícula policíaca ambientada a la perifèria de París i que dura aproximadament una hora. Després de la restauració i el lliurament de la pel·lícula en format de vídeo domèstic (en format PAL) a Suïssa, la cinta va desaparèixer novament de la circulació. Hi ha molt poques informacions detallades a propòsit de la disponibilitat d'Angoroj, tret que el repartiment d'actors estava compost per un bon nombre d'esperantistes competents, entre els quals hi havia Raymond Schwartz, que es va associar amb l'Esperanto Cabaret a París.[1]
El segon llargmetratge va ser la producció estatunidenca Incubus, una pel·lícula de terror en blanc i negre del 1965 protagonitzada per William Shatner. Tot i que es va convertir en pel·lícula de culte en mitjans cinèfils, els esperantistes retreuen generalment la mala pronúncia dels actors.[1]
Gerda malaperis (Gerda ha desaparegut), basat en el llibre del mateix nom escrit per Claude Piron l'any 1981, i La Patro són dues noves pel·lícules produïdes per la productora esperantista brasilera Imagu-filmoj.