Clavegueram

El clavegueram, xarxa de clavegueram, xarxa de sanejament o xarxa de drenatge és el sistema d'estructures i canonades usat per la recollida i transport de les aigües residuals i pluvials d'una població des del lloc en el qual es generen fins al lloc on s'aboquen al medi natural, o bé, es tracten per no contaminar el medi ambient. La xarxa de clavegueram es considera un servei bàsic, però la cobertura d'aquestes xarxes a les ciutats de països en desenvolupament és ínfima en relació amb la cobertura de les xarxes d'aigua potable. Això genera importants problemes sanitaris. Durant molt de temps, la preocupació de les autoritats municipals o departamentals estava més ocupada en construir xarxes d'aigua potable, postergant a un futur indefinit la construcció de les xarxes de clavegueram. Actualment, les xarxes de clavegueram són un requisit per aprovar la construcció de noves urbanitzacions en la majoria de les nacions.

Les xarxes de clavegueram són estructures hidràuliques que funcionen a pressió atmosfèrica, aprofitant la força de la gravetat terrestre. Només molt rarament, i en tramades curtes, estan constituïdes per canonades que funcionen aplicant un mecanisme de pressió o de buit. La majoria estan constituïdes per tubs amples de secció circular, oval o composta, enterrats la majoria de les vegades sota les vies públiques, però també n'hi ha que estan formats per passadissos amb sostre de volta, semblants als que es construeixen per fer passar el metro.

Els primers sistemes de clavegueram van aparèixer a l'Índia el mil·lenni IV aC i a Bagdad el 2500 aC,^[1] i posteriorment, es va desenvolupar el mateix concepte a Roma amb el nom de Cloaca Maxima.