Substància química | estimulant |
---|
El crac és un derivat de la cocaïna[1] que s'obté dissolent aquesta en amoníac, hidrogencarbonat de sodi o dietilèter (menys freqüentment). Després d'escalfar la barreja, es deixa refredar fins que cristal·litza en una droga en forma de pedra que pot ser fumada.
Els seus efectes són immediats: eufòria,[2] hiperactivitat i augment de la temperatura corporal. Posteriorment el consumidor pot patir atacs de pànic, formigueig, disminució de la libido i pèrdua de la gana. És un factor de risc per brots paranoides i psicòtics o per aturades cardíaques sobtades.
El consum de crac es va popularitzar a partir dels anys 80, quan va esdevenir una droga popular per la rapidesa dels seus efectes i per l'alta addictivitat que té,[2] per sobre del 90%, mentre que la cocaïna esnifada (en pols, inspirada pel nas), per exemple, té un potencial addictiu del 73%. Va ser prohibida a la majoria de països, tant el seu consum com el tràfic.