Criolita | |
---|---|
Criolita d'Ivittuut, Groenlàndia | |
Fórmula química | Na₃AlF₆ |
Epònim | gel i pedra |
Localitat tipus | Ivigtuut cryolite deposit (en) |
Classificació | |
Categoria | halurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 03.CB.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CB.15 |
Nickel-Strunz 8a ed. | III/B.03 |
Dana | 11.6.1.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | normalment massiva, granular. Els cristalls són rars pseudocúbics |
Estructura cristal·lina | a = 7.7564(3) Å, b = 5.5959(2) Å, c = 5.4024(2) Å; β = 90.18°; Z = 2 |
Grup puntual | monoclínica |
Massa molar | 209.9 g mol-1 |
Color | blanc, incolora, gris, vermellós, marronós, rarament negra |
Macles | molt comunes, sovint repetides o polisintètiques amb aparició simultània de diverses lleis de macles |
Exfoliació | no observada |
Fractura | desigual |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 2,5 a 3 |
Lluïssor | vítria, grassa, nacrada en la superfície |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | transparent a translúcida |
Gravetat específica | 2,95 a 3,0 |
Densitat | 2,95 |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1.3385–1.339, nβ = 1.3389–1.339, nγ = 1.3396–1.34 |
Birefringència | δ = 0,001 |
Angle 2V | 43° |
Dispersió òptica | r < v |
Fluorescència | groc intens sota SWUV, amb fosforescència groga; fosforescència de color groc pàl·lid sota LWUV |
Punt de fusió | 1012 °C |
Solubilitat | soluble en solució de AlCl₃; soluble en H₂SO₄ amb evolució de HF, la qual és verinosa. Insoluble en aigua. |
Altres característiques | feblement termoluminiscent |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Crl |
Referències | [1] |
La criolita (del grec κρύος (krýos, gebre, gel), i λίθος (líthos, pedra) és un mineral de la classe dels halurs (segons la classificació de Strunz) que se sol fer servir en el procés d'obtenció d'alumini. Pertany i dona nom al subgrup de la criolita. Va ser descrita per primera vegada el 1799 a partir d'un dipòsit en Ivittuut, a Groenlàndia.