Els Culdees (irlandès Céilí Dé, literalment companys de Déu) eren membres de comunitats ascètiques cristianes, monàstiques i eremítiques a Irlanda, Escòcia, Gal·les i Anglaterra durant l'edat mitjana. Van aparèixer primer a Irlanda, i posteriorment a Escòcia. Lligats a catedrals o esglésies, vivient a l'estil monàstic, tot i que no prenien vots.[1]