Back Diagnostiese en Statistiese Handleiding van Geestesteurings Afrikaans الدليل التشخيصي والإحصائي للاضطرابات النفسية Arabic Psixi pozğunluqların diaqnostik və statistik təlimatı Azerbaijani Диагностичен и статистически наръчник на психичните разстройства Bulgarian Diagnostický a statistický manuál duševních poruch Czech Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders Danish Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders German Διαγνωστικό και Στατιστικό Εγχειρίδιο Ψυχικών Διαταραχών Greek Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders English Diagnoza kaj Statistika Manlibro de Mensaj Malordoj Esperanto

DSM

Infotaula de llibreDSM

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra de referència, vademècum, classificació mèdica, vocabulari controlat i sèrie Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorAssociació Americana de Psiquiatria Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Publicació1952 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereliteratura científica Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webpsychiatry.org… Modifica el valor a Wikidata

El DSM (acrònim de l'anglès Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, en català manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals) és un manual usat en psicologia i psiquiatria per al diagnòstic de malalties i trastorns mentals i els símptomes que en permeten un diagnòstic. Publicat en 1952, ha patit diverses revisions, fins a la DSM-5 de l'any 2013. Aquesta versió usa prototips o conjunts de característiques que si es donen alhora permeten diagnosticar un trastorn mental, si bé un pacient pot patir graus d'aquell trastorn segons la seva proximitat o llunyania al prototip.

El criticisme ha acompanyat els DSM des de la seva publicació, tant per l'excessiva clinicalització de les conductes com per la separació sovint poc definida entre el que es considera normal i trastornat. Malgrat aquestes crítiques és el manual de referència per a la majoria de psiquiatres en actiu.

El Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM - Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders), publicat per l'Associació Psiquiàtrica Americana (APA), ofereix un llenguatge comú i un criteri estàndard per a la classificació dels trastorns mentals. És utilitzat pels clínics, investigadors, agències de regulació de medicaments psiquiàtrics, empreses d'assegurances de salut, companyies farmacèutiques, el sistema legal, i els responsables polítics, juntament amb altres alternatives com la Classificació Estadística Internacional de Malalties i Problemes Relacionats amb la Salut (CIM), produït per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). El DSM està ara en la seva cinquena edició, DSM-5, publicada el 18 maig 2013.

El DSM va evolucionar a partir dels sistemes de recollida de cens i estadístiques d'hospitals psiquiàtrics, i d'un manual de l'exèrcit dels Estats Units. A les revisions des de la primera publicació el 1952 s'han anat afegint de forma creixent el nombre total dels trastorns mentals, tot i que també s'han anat eliminant aquells que ja no es consideren trastorns mentals.

El CIM és l'altre manual d'ús comú per als trastorns mentals. Es distingeix del DSM en que cobreix la salut en el seu conjunt. Tot i que el DSM és el sistema oficial de diagnòstic per als trastorns mentals als EUA, el CIM es fa servir més àmpliament a Europa i altres parts del món. El DSM-IV-TR (4a. Ed.) conté, a l'apèndix G, un "Codis ICD-9-CM per seleccionades malalties mèdiques i trastorns induïts per fàrmacs" que permet realitzar comparacions entre el DSM i els manuals del CIM, els quals poden no coincidir de manera sistemàtica a causa de revisions que no són coordinades de forma simultània.

El DSM ha estat elogiat per l'estandardització de les categories diagnòstiques psiquiàtriques i criteris, però no queda lliure de generar-se polèmica i crítica al seu voltant. Els crítics, incloent el Institut Nacional de Salut Mental, argumenten que el DSM representa un sistema subjectiu i no científic.[1] Hi ha qüestions en curs relatives a la validesa i fiabilitat de les categories diagnòstiques; la dependència de símptomes superficials; l'ús de línies divisòries artificials entre les categories i de "normalitat"; possible biaix cultural; i una sobre medicació del patiment humà.[2][3][4][5] La publicació del DSM, amb drets d'autor fortament vigilats, actualment mou uns beneficis per l'APA de més de $5 milions a l'any, històricament n'eren un total de més de $100 milions.[6]

  1. ↑ Lane, Christopher. «The NIMH Withdraws Support for DSM-5». Psychology Today.
  2. ↑ Allen Frances. «The New Crisis in Confidence in Psychiatric Diagnosis». Annals of Internal Medicine, 17-05-2013.
  3. ↑ Kendell, R.; Jablensky, A «Distinguishing Between the Validity and Utility of Psychiatric Diagnoses». American Journal of Psychiatry, 160, 1, 1-2003, pàg. 4–12. DOI: 10.1176/appi.ajp.160.1.4. PMID: 12505793.
  4. ↑ Baca-Garcia, E.; Perez-Rodriguez, M. M.; Basurte-Villamor, I.; Del Moral, A. L. F.; Jimenez-Arriero, M. A.; De Rivera, J. L. G.; Saiz-Ruiz, J.; Oquendo, M. A. «Diagnostic stability of psychiatric disorders in clinical practice». The British Journal of Psychiatry, 190, 3, 3-2007, pàg. 210–6. DOI: 10.1192/bjp.bp.106.024026. PMID: 17329740.
  5. ↑ Pincus, H. A.; Zarin, DA; First, M «'Clinical Significance' and DSM-IV». Arch Gen Psychiatry, 55, 12, 1998, pàg. 1145; author reply 1147–8. DOI: 10.1001/archpsyc.55.12.1145. PMID: 9862559.
  6. ↑ Greenberg, Gary «The D.S.M.'s Troubled Revision». The New York Times, 29-01-2012.

Developed by StudentB