Darmstadt | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Alministración | |||||
País | Alemaña | ||||
Estáu federáu | Hesse | ||||
Regierungsbezirk | Darmstadt | ||||
Tipu d'entidá | gran ciudá | ||||
Cabezaleru/a del gobiernu | Jochen Partsch | ||||
Nome oficial | Darmstadt (de) | ||||
Nome llocal | Darmstadt (de) | ||||
Códigu postal |
64283–64297 | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 49°52′00″N 8°39′00″E / 49.8667°N 8.65°E | ||||
Superficie | 122.07 km² | ||||
Altitú | 144 m | ||||
Llenda con |
| ||||
Demografía | |||||
Población |
162 243 hab. (31 avientu 2022) - 81 048 homes (30 setiembre 2021) - 78 126 muyeres (30 setiembre 2021) | ||||
Porcentaxe |
100% de Darmstadt 2.53% de Hesse 0.19% de Alemaña | ||||
Densidá | 1329,1 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Fundación | 1330 (Gregorianu) | ||||
Prefixu telefónicu |
06151 , 06150 y 06159 | ||||
Estaya horaria |
UTC+01:00 (horariu estándar) UTC+02:00 (horariu de branu) | ||||
Llocalidaes hermaniaes | |||||
darmstadt.de | |||||
Darmstadt ye una ciudá del estáu federáu de Hesse, Alemaña, con una población de 162 243 hab. (31 avientu 2022)[1][2] (430.993 en zona urbana).[3][4] Asítiase a unos 30 km al sur del centru de Frankfurt del Main y a 40 km de Wiesbaden. La so rede de tresporte urbanu consta de nueve llinies de tranvía y más de 20 llinies d'autobús urbanes y rexonales. La ciudá cunta con una estación pa los trenes rexonales y de llarga distancia, y ta coneutada cola rede de cercaníes de la rexón Rin-Meno. Darmstadt foi históricamente un centru alministrativu, alzándose en sede del antiguu Landgraviato de Hesse-Darmstadt, y desenvolviendo un importante sector industrial, científicu y educativu a partir d'empiezos del sieglu XX. Amás d'allugar un gran númberu d'industries químiques, ente les cualos destaquen Merck (productos farmacéuticos) y Röhm (Plexiglás), la ciudá ye sede del Centru Européu d'Operaciones Espaciales de l'Axencia Espacial Europea. Prueba de la so pujanza nel ámbitu científicu ye'l fechu de que l'elementu Darmstadtio (númberu atómicu 110) de la tabla periódica tomó'l so nome n'honor a la ciudá, al ser sintetizáu nel Gesellschaft für Schwerionenforschung, GSI (centru d'investigación sobre iones pesaos) asitiáu nel barriu de Wixhausen (norte de Darmstadt).