|
Organització social:
|
|
Magistratures ordinàries
|
|
Magistratures extraordinàries
|
|
Càrrecs i honors
|
|
Decemvir (en llatí decemviri) va ser una magistratura romana extraordinària formada per deu persones, nomenada en moments específics i amb funcions determinades. El decemvir a l'antiga Roma era cadascun dels deu nobles (Decemviri = Decem viri, 'deu homes') encarregats de la missió de redactar les lleis de Roma (any 451 aC = 303 de la fundació de Roma) i que exercien el poder en lloc dels cònsols. El decemvirat és el període en què la república romana va ser governada per decemvirs a la meitat del segle v aC.[1]
L'any 462 aC. el tribú de la plebs Gai Terenci Arsa va proposar una llei, Terentia de legibus consularis imperii, on demanava que es nomenessin cinc comissionats per elaborar un cos de lleis, però els patricis s'hi van oposar amb violència, segons diu Titus Livi.[2] Fins al cap de nou anys de lluites entre patricis i plebeus no es va acordar d'enviar una comissió de tres persones a Grècia per recollir informació de les constitucions dels diversos estats d'aquell territori que els pogués servir.[3] Van viatjar per Grècia durant un any i al seu retorn, després de considerables discussions, van decidir nomenar deu compromissaris, coneguts amb el nom de Decemviri Legibus Scribundis Consulari Imperio. Per aquell any no es van nomenar altres magistrats, ni tan sols els dos tribuns que corresponien. Els deu decemvirs erer tots patricis.[1]
- ↑ 1,0 1,1 Error de citació: Etiqueta
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :0
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, III, 9
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, III, 31