Un desarmament és el procés polític de suprimir o reduir dràsticament l'ús d'armes per part d'una població i que habitualment està enmarcat en un acord bilateral o multilateral, tot i que també pot fer-se de manera unilateral. Es tracta per tant de l'aplicació pràctica de l'article 2.4 del primer capítol de la Carta de les Nacions Unides, segons el qual les nacions signants es comprometen a «no recórrer a l'amenaça o a l'ús de la força».
Generalment es refereix a armes amb vocació d'ús militar. Pot afectar la població civil i a les forces armades, regulars (exèrcit) o irregulars (guerrilles, mercenaris o altres grups armats). Les campanyes de desarmament poden ser generals, per tot tipus d'arma, o referides a un tipus específic d'elles, com les nuclears, químiques o les mines antipersona. Un tipus específic de desarmament és el que es produeix quan la major part de l'arsenal d'un conflicte armat està constituït d'armes petites i lleugeres, en aquest cas es parla de microdesarmament.
El desarmament pot ser causat per la influència de moviments socials de desarmament o bé per imposició, com a conseqüència d'una derrota militar, com per les sancions a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial. A Europa, els moviments de desarmament es van desenvolupar durant la guerra freda, especialment en períodes en els que la població temia més una imminent nova guerra mundial o quan consideraven especialment estremidors els efectes d'algunes guerres. Especialment massiva va ser la resposta a la instal·lació dels euromíssils als anys 80 del segle xx, a la segona guerra freda.[1]
Les mobilitzacions ciutadanes europees contra l'armament van néixer juntament amb el moviment pacifista, el de desaparició d'aliances militars i el contrari a l'energia nuclear per a qualsevol ús. Aquestes van ser especialment importants entre els anys 1981 i 1983 en països europeus com la República Federal Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda i la Gran Bretanya. A Catalunya i Espanya l'any 1981 es van centrar en la petició del desmantellament de les bases militars estatunidenques i contra l'entrada d'Espanya a l'OTAN, mentre que les de desarmament europeu van ser més fortes entre 1984 i 1985. A Catalunya es van constituir la Coordinadora pel Desarmament i la Desnuclearització Totals i el Comitè Català d'Acció per la Pau i el Desarmament.[1]