Desig

Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. L'avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Part de la sèrie d'
Emocions
Acceptació Afecte Alegria Amor Angst Angoixa Ansietat Anticipació Apatia Penediment Autoconfiança Avorriment Awe Compassió Confiança Coratge Culpabilitat Curiositat Decepció Depressió Desesperació Desconfiança Desig Disgust Dol Dolor Empatia Entusiasme Enuig Enveja Esperança Eufòria Excitació Èxtasi Fàstic Felicitat Frustració Gelosia Gratitud Horror Hostilitat Humiliació Indignació Interès Luxúria Menyspreu Molèstia Odi Orgull Pànic Passió Patiment Pietat Plaer Por Preocupació Ràbia Rebuig Remordiment Ressentiment Satisfacció Saudade Schadenfreude Soledat Sorpresa Timidesa Tristesa Vergonya Xoc

El desig (del llatí desidium) és l'ànsia de satisfer una necessitat o una petició interior per a aconseguir alguna cosa.^[1][2][3][4] Es relaciona amb l'anhel (un fort desig) i l'esperança del seu compliment. El desig ha estat estudiat com a part de la voluntat humana, com a pulsió del jo i com a motor de l'acció, tant en la realitat com en la ficció. El desig s'acaba amb la satisfacció o consecució d'allò que es pretenia.

És una forta inclinació o gust per aconseguir alguna cosa. Moltes vegades, aquesta sensació pot convertir-se en una situació incontrolable de necessitat per satisfer-se a un mateix.

El desig forma part de la naturalesa humana i és un dels motors que impulsen la seva conducta. Això pot ser una arma de doble tall, ja que si una persona desitja algú o alguna cosa amb molta insistència pot arribar a convertir-ho en una obsessió.

El desig per amor pot esdevenir un tema més complex. El fet que una persona desitgi a una altra i aquesta no sigui corresposta, pot desencadenar a un sentiment d'obsessió i de dependència a causa del rebuig experimentat.

En termes materials, tothom pot desitjar comprar-se un cotxe esportiu sigui com sigui, però si no es disposa dels mitjans necessaris per poder aconseguir-lo, s'ha de ser realista i plantejar-se coses a les quals es pugui accedir. Si això no funciona, la persona que es trobi en aquesta situació pot arribar a experimentar un sentiment de frustració i, posteriorment, adoptar una actitud pessimista per haver desitjat una cosa surrealista o que no formava part del seu poder adquisitiu o les seves possibilitats.

El procés per arribar a un desig comença amb una emoció; després, aquesta es transforma en sentiment i finalment, es converteix en un desig. Per exemple: primer tinc un sentiment d'atracció cap aquell cotxe que he vist als mitjans de comunicació i després aquest sentiment passa a ser un desig físic cap aquell cotxe que he vist en la televisió.

Les motivacions que porten al desig poden ser moltes i variades. Sovint, el desig sorgeix pel record de vivències que van resultar positives. En altres casos, el desig pot estar motivat pels mitjans de comunicació: com per exemple, quan veiem un ordinador anunciat per televisió, el desitgem perquè pensem que ens proporcionarà entreteniment i moments agradables.