Dignitat

Per a altres significats, vegeu «dignitat (títol)».

La dignitat és un dret innat de les persones a ser tractades amb respecte,^[1] de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que humans. És objecte de protecció per les lleis internacionals i pels principis de l'ètica. És el centre de la Declaració Universal dels Drets Humans, el principi del qual es deriven tots els altres.^[2] Altres autors, com M.E. Banyan, exposa que la dignitat, com qualsevol virtut cívica, no és una qualitat inherent en la naturalesa humana.^[3] Ser digne és una virtud que s'adquireix en practicar-la i es perd si no es practica, com Aristòtil exposa a l'Ètica a Nicòmac, Teoria de la virtut i comporta altres qualitats com la temperança, la voluntat i la constància entre altres.

Per Immanuel Kant, les persones son fins pròpiament per ells mateixos i són objecte de respecte. El tracte digne a persones i éssers racionals^[4] és un instrument que porta a respectar la persona i els seus drets.^[5]

La dignitat humana pot veure's amenaçada pel tracte vexatori, sigui en el cas de la discriminació, de la tortura, l'esclavatge o les condicions físiques que impedeixin la vida amb un mínim benestar. Igualment es qüestiona en els dilemes de la bioètica, on funciona com a límit per a les intervencions científiques i en el paper de l'Estat sobre l'individu.