Emperador Jiaqing

Emperador Jiaqing
	;
Nom de temple	ᡰᡳᠨᡯᡠᠩ i 仁宗
Nom pòstum	ᠰᡠᠩᡤᡳᠶᡝᠨ ᡥᡡᠸᠠᠩᡩᡳ, 受天興運敷化綏猷崇文經武光裕孝恭勤儉端敏英哲睿皇帝 i 受天興敷化綏猷崇文經武孝恭勤儉端敏英哲睿皇帝
Biografia
Naixement	(mnc) ᠶᠣᠩ ᠶᠠᠨ ; 13 novembre 1760 ; Antic Palau d'Estiu (Dinastia Qing)
Mort	2 setembre 1820 (59 anys); residència de muntanya de Chengde (RP Xina)
Causa de mort	accident vascular cerebral
Sepultura	Changling Mausoleum (Qing dynasty) (en)
Emperador de la Xina Dinastia Qing
	9 febrer 1796 – 2 setembre 1820 (mort en el càrrec) ; ← Qianlong – Emperador Daoguang →
Activitat
Ocupació	polític
Família
Família	Aisin Gioro
Cònjuge	Empress Xiaoshurui ; Consort Jian ; Concubine Xun ; Imperial Concubine Chun ; Imperial Concubine En ; Imperial Concubine Rong ; Imperial Concubine An ; consort Xin ; Consort Hua ; Empress Xiaoherui ; Consort Zhuang ; Imperial Noble Consort Heyu ; Shufei ; Imperial Noble Consort Gongshun ; Noble Yun
Fills	Mianmu; () Imperial Noble Consort Heyu; Chuang-ching; () Imperial Noble Consort Heyu; Emperador Daoguang; () Empress Xiaoshurui; Kurun Princess Zhuangjing; () Empress Xiaoshurui; Princess Hui'an; () Concubine Xun; Miankai; () Empress Xiaoherui; Mianxin; () Empress Xiaoherui; Kurun Princess Huimin; () Imperial Noble Consort Gongshun; Mianyu; () Imperial Noble Consort Gongshun
Pares	Qianlong i Empress Xiaoyichun
Germans	Kurun Princess Hejing; eldest daughter of Qianlong; Kurun Princess Hexiao; Heshuo Princess Hewan; Heshuo Princess Hejia; second daughter of Qianlong; Kurun Princess Hejing; fifth daughter of Qianlong; sixth daughter of Qianlong; eighth daughter of Qianlong; Heshuo Princess Heke; Yongqi; Yonghuang; Yonglian; Yongzhang; Yongcheng; Yongrong; Yongcong; Yongxuan; ninth son of Qianlong; tenth son of Qianlong; Yongxing; Yongji; Yongjing; Yonglu; sixteenth son of Qianlong; Yonglin

Jiaqing (xinès tradicional: 嘉慶, pinyin: Jiāqìng), també conegut com Aixinjuelo Yongyan, (xinès tradicional: 愛新覺羅顒琰, pinyin: Àixīnjuéluó Yóngyǎn; Beijing, 1760 - Chengde, 1820) va ser un emperador del període de la dinastia Qing de la història de la Xina. Va ser el fill de l'emperador Qianlong, el seu nom de temple era Qing Renzong (xinès tradicional: 清仁宗, pinyin: Qīng Rénzōng). Va ser emperador del 9 de febrer del 1796, després de l'abdicació del seu pare, fins al 1820.

Jiaqing va haver de lluitar contra l'arribada dels europeus i la influència de les seves idees. Encara que el seu pare, que havia estat poderós emperador, havia abdicat, va continuar movent els fils de la política fins que va morir el 7 de febrer 1799. Jiaqing fou un emperador feble i fàcil de manejar. Sota el seu regnat, els eunucs tornaren a cobrar importància a la cort.

Va lluitar contra la importació d'opi a la Xina,^[1]^[2] així com intentar moderar la despesa pública.^[3]

Igual que el rei Wu Yi de la dinastia Shang, va morir colpit per un llamp al Palau de Jehol.

Jiaqing no s'ha de confondre amb l'emperador Jiajing (1507-1567) de la dinastia Ming.

↑ González, Martha Berenice Vázquez. ¿Más guerra contra el crimen?: Gestión pacífica del conflicto (en castellà). Editorial Didáctica, 2021-09-15, p. 23. ISBN 978-607-99443-4-6.
↑ Anguiano, Eugenio; Pipitone, Ugo. China, de los Xia a la República Popular (2070 a.C.-1949) (en castellà). CIDE, 2014-08-21. ISBN 978-607-7843-16-0.
↑ Beja, Flora Botton. China: su historia y cultura hasta 1800 (en castellà). El Colegio de Mexico AC, 2008, p. 398. ISBN 978-968-12-0971-1.

[1] González, Martha Berenice Vázquez. ¿Más guerra contra el crimen?: Gestión pacífica del conflicto (en castellà). Editorial Didáctica, 2021-09-15, p. 23. ISBN 978-607-99443-4-6.

[2] Anguiano, Eugenio; Pipitone, Ugo. China, de los Xia a la República Popular (2070 a.C.-1949) (en castellà). CIDE, 2014-08-21. ISBN 978-607-7843-16-0.

[3] Beja, Flora Botton. China: su historia y cultura hasta 1800 (en castellà). El Colegio de Mexico AC, 2008, p. 398. ISBN 978-968-12-0971-1.

[1]

[2]

[3]