Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Tipus | miopatia, hipertonia muscular i manifestació neurològica |
---|---|
Especialitat | neurologia |
Clínica-tractament | |
Medicació metaxalone (en) , meprobamat, prazepam (en) , dantrolè, ciclobenzaprina, clormezanona, tizanidina, clonidina, baclofèn, carisoprodol i diazepam | |
Classificació | |
CIM-10 | R25.2 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0105437 |
DiseasesDB | 20872 |
MedlinePlus | 003297 |
eMedicine | 1148826, 318994 i 2207448 |
MeSH | D009128 |
UMLS CUI | C0026838 i C0277820 |
El terme espasticitat deriva de la paraula grega σπαστικός (spastikós) que significa rampa. Amb aquest terme es defineix un trastorn motor del sistema nerviós que consisteix en un augment anormal del to muscular que pot originar-se per una lesió al cervell o a la medul·la espinal. Una característica de l'espasticitat és que l'augment en el to muscular depèn de la velocitat del moviment, o augmenta amb l'increment de la velocitat del moviment, donant-se contraccions involuntàries[1] que provoquen rigidesa muscular i interfereix en diversos moviments i funcions: deambulació, manipulació, equilibri, parla, deglució, etc.