Esposalles

Les esposalles o esposori són una cerimònia usual en algunes cultures antigues i també en altres modernes en la qual els els qui tenen intenció de casar-se es prometen mútuament celebrar el matrimoni. També se li diu prometatge.^[1] És, doncs, una cerimònia o acte previ al matrimoni, consistent en el compromís mutu de casament.^[2] Aquesta promesa mútua de casar-se no obliga al matrimoni, però sí a la restitució de les donacions i a la reparació dels danys causats, en el cas que no s'arribés a contreure.^[3][4]

Durant aquest període, es diu que els membres de la parella són nuvis, promesos o compromesos. La durada depèn en gran manera de les normes culturals o de l'acord de les parts implicades.^[5]

En molts pobles constituïa un acte solemne, on hi intervenien no només els dos promesos sinó llurs famílies, parents i amics i sovint hi havia la presència del sacerdot o del cap religiós. L'acte comportava l’intercanvi dels dons esponsalicis. En els rituals matrimonials semites la part corresponent a les esposalles inclou el consentiment dels promesos i la donació de l’anell a l futura esposa.^[6]

Actualment, a Espanya, el Codi Civil en regula la institució, de les esposalles, i no té la importància que va tenir en temps passats perquè és un acte preparatori que conclou amb l’enllaç matrimonial i que no exigeix cap tipus de formalitat (no ha de recollir-se per escrit, en escriptura pública etc); és a dir, les persones que es comprometen no signen cap contracte i no tenen obligació de contreure matrimoni i l’única conseqüència que pot derivar-se de l’incompliment d’una promesa de matrimoni és el rescabalament dels danys econòmics soferts.^[7]