Fe

Aquest article tracta sobre la creença inefable. Si cerqueu l'element químic, vegeu «ferro».

La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials. També es pot considerar fe el convenciment que una cosa o fet és veritat, sense necessitat de comprovar-ho o experimentar-ho. Està associada a la voluntat de creure i a la confiança.

Alguns partidaris del racionalisme critiquen la fe justament perquè no requereix proves externes i es considera autònoma de la raó. Altres, però, creuen que la fe és inherent a tots els processos del pensament, fins i tot els científics, ja que hi ha un moment on manca la certesa i cal confiar en el resultat per continuar avançant.

Des d'una perspectiva artística Stephen Spender remarca a The Making of a Poem que la fe és una de les qualitats bàsiques en la construcció d'un poema. De fet ho és també en la construcció de qualsevol obra artística. Equival a l'autoestima amb què un autor aborda l'obra. Sent que la feina que fa esdevindrà una obra perfecta. No pot dubtar, com no pot fer-ho un trapezista en un salt mortal. De fet, l'autocrítica és cosa de després, quan l'obra s'ha acabat.