Tipus | formatge de llet de cabra, formatge de llet mixta, formatge de llet d'ovella, formatge grec i Formatge en salmorra |
---|---|
Certificat | Denominació d'Origen Protegida |
Origen | |
País | Grècia |
Característiques | |
Origen de la llet | Ovella i cabra (màx. 30%) |
Pasteuritzat | No |
Textura | pasta tova crua |
Ingredients | llet de cabra, llet d'ovella i quall d'ovella |
El feta (grec: φέτα) és un formatge tradicional de Grècia, fet a base de llet d'ovella i de vegades de cabra (sempre menys del 30%),[1] de pasta tova crua i madurat en salmorra durant un període de tres mesos com a mínim. Té una textura lleugerament granulada i un gust salat, una mica agre. L'any 2002, la Unió Europea li va atorgar la Denominació d'Origen Protegida.[2] Els grecs juren i perjuren que el ciclop Polifem de l'Odissea en va ser el primer elaborador i que Odisseu el va copiar.[3]
Encara que el feta tradicional està fet només amb llet d'ovella i de cabra, és bastant comú que al que es ven com a «feta» s'hi afegisca llet de vaca, o fins i tot que n'estiga compost exclusivament. A les zones de l'est de la Mediterrània i del mar Negre es troben formatges blancs similars al feta, com are el beyaz peynir als Balcans i Turquia.
El feta, produït en forma de blocs, és utilitzat com a formatge de taula, a l'amanida grega, a les famoses empanades spanakópita i tirópita (d'espinacs i de formatge, respectivament), al dakos, i es combina sovint amb oli d'oliva i verdures.[3]