Flashdance

Flashdance

Fitxa
Direcció	Adrian Lyne
Protagonistes	Jennifer Beals Michael Nouri Lilia Skala Belinda Bauer Cynthia Rhodes Lucy Lee Flippin Malcolm Danare Monique Gabrielle Norman Scott Phil Bruns Robert Wuhl Sunny Johnson B-Boys
Producció	Don Simpson, Jerry Bruckheimer, Lynda Obst, Peter Guber i Jon Peters
Dissenyador de producció	Charles Rosen
Guió	Thomas Hedley i Joe Eszterhas
Música	Giorgio Moroder
Fotografia	Donald Peterman
Muntatge	Walt Mulconery
Vestuari	Michael Kaplan
Productora	PolyGram Filmed Entertainment i Don Simpson
Distribuïdor	Paramount Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	15 abril 1983
Durada	95 min i 92 min
Idioma original	anglès
Rodatge	Pittsburgh
Color	en color
Descripció
Gènere	cinema romàntic, cinema musical, drama i videodansa
Lloc de la narració	Pittsburgh
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor fotografia (1984) Oscar al millor muntatge (1984) Premi Golden Raspberry al pitjor guió (1984)

Flashdance és una pel·lícula estatunidenca del 1983, dirigida per Adrian Lyne i protagonitzada per Jennifer Beals com una jove ballarina apassionada que aspira a ser professional ballarina (Alex), al costat de Michael Nouri interpretant el seu pretendent més gran que ella i el propietari de la siderúrgica on treballa de dia a Pittsburgh. Va ser la primera col·laboració entre els productors Don Simpson i Jerry Bruckheimer, i la presentació d'algunes seqüències a l'estil de vídeo musical va influir en altres pel·lícules dels anys vuitanta, incloent Footloose, Purple Rain, i Top Gun, la producció més famosa de Simpson i Bruckheimer. Va ser també una de les primeres estrenes cinematogràfiques importants de Lyne, basant-se en la reputació de fer populars anuncis de televisió.^[1] Les elaborades seqüències de ball d'Alex van ser rodades amb dobles (el doble principal de Beals va ser l'actriu francesa Marine Jahan no acreditada,^[2] mentre que un moviment de breakdance va ser duplicat pel ballarí masculí Crazy Legs.^[3]

Va ser un èxit de taquilla sorpresa, convertint-se en la tercera pel·lícula amb més ingressos del 1983 als Estats Units.^[4] la recaptació bruta mundial va superar els 200 milions de dòlars.^[5] La banda sonora, compilada per Giorgio Moroder, va generar diverses cançons d’èxit, inclosa Maniac (interpretada per Michael Sembello), i la guanyadora de l'Oscar Flashdance ... What a Feeling, que va ser escrita per a la pel·lícula per Moroder, amb lletres de Keith Forsey i la cantant Irene Cara.

A més de l'Oscar, va obtenir premis als BAFTA, Globus d'Or i Grammy.