Els fossats, també anomenats valls[1][2] o dogues,[3] són trinxeres o canals excavats al voltant dels castells, palaus o ciutats fortificades, que podien omplir-se d'aigua, amb l'objectiu d'impedir que els possibles atacants poguessin aproximar-se als murs. En molts castells medievals de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears hi havia valls, que eren simplement rases profundes excavades a la roca o a la terra. En català, a l'edat mitjana, aquest nom vall fou gairebé l'únic emprat; encara el trobem fossilitzat en noms de llocs, de carrers o de places. En època medieval també hi podia haver un vall fora les muralles de les ciutats i viles.