Back Kuberkraker Afrikaans مخترق Arabic هاكرز ARZ Hacker AST Haker Azerbaijani Pendodèt BEW हैकर Bihari হ্যাকার Bengali/Bangla Hacker BS ھاککەر CKB

Furoner

L'article necessita alguna millora en el contingut o l'estil.
Vegeu la pàgina de discussió
Infotaula ocupacióFuroner
Tipus d'ocupació
informàtic, nerd i geek Modifica el valor a Wikidata
Camp de
treball
hacking Modifica el valor a Wikidata

Un furoner o una furonera (anglès: hacker) és una persona apassionada per la informàtica, que té un gran coneixement de les xarxes i els sistemes informàtics i un viu interès per a explorar-ne les característiques i per a posar a prova les seves habilitats en aquest àmbit.[1] Pot, entre d'altres, introduir-se en un sistema informàtic per demostrar-ne la vulnerabilitat, sigui de manera legal encarregat per una empresa o servei públic, per a provar-ne la seguretat, sigui de manera espontània o il·legal per a exhibir les seves habilitats.[2] Es distingeix del pirata informàtic perquè aquest segon opera amb ànim criminal.

Originàriament definia als programadors amb un gran domini dels sistemes informàtics. Era un terme positiu, tot i que la paraula precisa per un purista del gremi era cracker. És bastant revelador que hi hagi moltes pel·lícules de Hollywood en què la seguretat a les xarxes té un paper fonamental. Des de Jocs de guerra (1983), en què un mòdem, ara ja antiquat, permet accedir a un superordinador militar fins a Firewall (2006), en la qual el títol mateix fa referència a un tipus de dispositiu físic de seguretat, passant per The net (La xarxa) (1995), en la qual la referència també resulta òbvia.

Sens dubte en totes aquestes pel·lícules es forja una figura de furoner que irromp en el sistema plenament present en els mitjans de comunicació en massa, fet pel qual s'ha propiciat a la propagació d'aquest terme fins a la població no tecnòloga.[3]

Per tots aquests motius, qualsevol professional que treballi en el camp de les xarxes també ha de ser conscient d'aquesta problemàtica, ja que, desgraciadament, formarà part del seu dia a dia.

Segons la motivació, les seves gestions poden ser considerades com positives o criminals. Els primers utilitzen el seu coneixement per a furonejar febleses, forats o vulnerabilitats (anglès bug) al programari per millorar els sistemes i actuen al descobert. Uns furonegen com a diletants i uns altres com a professionals dins de les empreses que desenvolupen programari. Així Linus Torvalds (creador del kernel linux) o Juan Carlos García Cuartango que va descobrir forats importants a Internet Explorer i Microsoft Office són considerats hackers al sentit positiu de la paraula, de vegades anomenats «furoners de barret blanc».[4] Operen sota el codi d'«ètica furonera» que admet que l'accés als ordinadors d'altri és dolent, però que descobrir i explotar mecanismes de seguretat i accedir a ordinadors és, no obstant això, un aspecte interessant que es pot fer d'una manera ètica i legal.[5]

En sentit negatiu, els furoners criminals, en català pirates informàtics[6] o crackers en anglès, s'introdueixen als sistemes de forma il·legal per a obtenir dades, i utilitzar-les amb ànims criminals (xantatge, robatoris electrònics de comptes bancaris, codis secrets de targetes de crèdit…), per a introduir virus. En la zona grisa es troben els furoners de serveis secrets d'estats o d'exèrcits que s'introdueixen en els sistemes de l'enemic per tal d'inhabilitar-les i fer la guerra amb altres mitjans. Un dels més famosos va ser l'atac cibernètic a les instal·lacions nuclears de l'Iran el 2012.[7]

  1. ↑ «Furoner». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. ↑ «Furoner». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Ferraté i Pascual, Gabriel. Escaneando la informática (en castellà). Istcokphoto. 
  4. ↑ Anand Jagnarine, Amit «The Role of White Hat Hackers in Information Security (trad.: El paper dels hackers de barret blanc per a la seguretat a l'internet)» (en anglès). Honors College Theses. Pace University [Nova York], 24-08-2005.
  5. ↑ Vegeu, entre moltres altres documents disponibles a la xarxa: Harvey, Brian. «Computer Hacking and Ethics» (en anglès). Berkeley: University of California, 1985. [Consulta: 14 agost 2015].
  6. ↑ «pirata informàtic». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 14 agost 2015].
  7. ↑ Redacció «Iran nuclear facilities hit by cyber attack that plays AC/DC's Thunderstruck at full volume» (en anglès). Daily Mail, 26-07-2016.

Developed by StudentB