Groningen

Groningen
	Bandera Escut d'armes
Tipus	ciutat, lloc amb drets i privilegis, vila closa, entitat de població dels Països Baixos, ciutat de la Lliga Hanseàtica, gran ciutat i cycling city (en)
Localització
	53° 13′ 08″ N, 6° 34′ 03″ E / 53.2189°N,6.5675°E
Estat	Regne dels Països Baixos
País	Països Baixos
Província	Província de Groningen
Municipi	Groningen
Capital de	Província de Groningen
Població humana
Població	238.147 (2023) (2.845,58 hab./km²)
Gentilici	groninguès, groninguesa
Idioma oficial	Neerlandès i groninguès
Geografia
Superfície	83,69 km²
Banyat per	Nord-Willemskanal i Drentsche Aa
Altitud	7 m
Dades històriques
22 juliol 1594	Esdeveniment clau
22 juliol 1594	Siege of Groningen (en)
9 juliol 1672	Gronings Ontzet
Organització política
• Alcalde	Koen Schuiling (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	9700–9747
Prefix telefònic	050
Codi BAG	1070
Altres
Agermanament amb	Katowice ; Odense ; Newcastle upon Tyne ; Tianjin ; Tallinn ; Graz (1965–); Oldenburg (1989–); Múrmansk (1989–); Kaliningrad (1998–); Bremen (2009–)
Lloc web	groningen.nl

Groningen pronunciació (?·pàg.) (groninguès: Grön'n o Grun'n) o Groninga^[1] és la capital de la província neerlandesa de Groningen i el nucli més gran del municipi homònim. A gran part del nord dels Països Baixos, la població es refereix a Groningen simplement com Stad ('Ciutat'). El 2017, Groningen tenia 200.952 habitants. No hi ha constància que mai s'hagin concedit drets de ciutat a Groningen. La seva llunyania de centres de poder com ara Utrecht, Brussel·les i La Haia ha fet que històricament se l'hagi considerat una ciutat enfocada a si mateixa i el territori que l'envolta.

La ciutat formà part de la xarxa comercial nord-alemanya durant el període de la Lliga Hanseàtica. Més endavant esdevingué un centre mercantil regional que s'anà desenvolupant i es convertí en una ciutat estat de facto.^[2]^[3] Groningen ha pertanyut nominalment als Països Baixos des del temps de les Províncies Unides, però fins a l'època de domini francès fou una ciutat autònoma que presidia sobre gran part de la província. Groningen patí molt durant la Segona Guerra Mundial; no només perdé 3.300 ciutadans (la majoria jueus), sinó que una part important del nucli històric acabà en flames durant l'alliberament, a la primavera del 1945.

Groningen té una gran varietat de comerços i indústries. A més, és una ciutat estudiantil que acull uns 55.000 estudiants (dels quals aproximadament 30.000 viuen a la mateixa ciutat).^[4] Groningen col·labora amb municipis propers en el marc de la Regio Groningen-Assen.

↑ Moll, Juli. «Topònims i gentilicis catalans d'arreu del mon (segona part)». Cercle Vallcorba.
↑ Entrevista amb Maarten Duijvendak, catedràtic d'història regional a la RUG i editor en cap de Geschiedenis van Groningen. (neerlandès)
↑ Jan van de Broek, Groningen, een stad apart. Over het verleden van een eigenzinnige stad (1000-1600), Assen: Koninklijke Van Gorcum B. V. 2007, p. 71. (neerlandès)
↑ Anuari estadístic del municipi de Groningen, edició del 2010. Taula 8.7.1 (des del curs 2009-10) i taula 8.7.2 (des del 2008). (neerlandès)

[1] Moll, Juli. «Topònims i gentilicis catalans d'arreu del mon (segona part)». Cercle Vallcorba.

[2] Entrevista amb Maarten Duijvendak, catedràtic d'història regional a la RUG i editor en cap de Geschiedenis van Groningen. (neerlandès)

[3] Jan van de Broek, Groningen, een stad apart. Over het verleden van een eigenzinnige stad (1000-1600), Assen: Koninklijke Van Gorcum B. V. 2007, p. 71. (neerlandès)

[4] Anuari estadístic del municipi de Groningen, edició del 2010. Taula 8.7.1 (des del curs 2009-10) i taula 8.7.2 (des del 2008). (neerlandès)

[1]

[2]

[3]

[4]