L'haplologia és un canvi fonètic pel qual es redueix articulacions repetides o semblants a una sola.[1] Certes haplologies es fixen en el llenguatge estàndard, com ara al·lergen com a variant de al·lergogen,[2] idolatria en lloc de idololatria. La paraula és un neologisme fet del grec antic ἁπλόος, simple, i -λογία, paraula. Àmfora, del grec homèric amphiphora («que es porta d'ambdós costats»), és una de les haplologies més antigues conegudes.[3]
El fenomen va ser descrit per primera vegada el 1893 pel filòleg Maurice Bloomfield (1855-1928).[4] En un assaig humorístic, el lingüista U. Pani Shad va proposar haplogia com a exemple d'haplologia.[5] Molts parlants, si articulen ràpid, pronuncien per exemple «esquerra publicana» en lloc d'Esquerra Republicana, és a dir, redueixen les dues síl·labes «re» repetides o narcisisme esdevé narcisme.