Hazparne

Hazparne

Hasparren
Tipus	comuna de França
Localització
43° 23′ 04″ N, 1° 18′ 17″ O / 43.3844°N,1.3047°O / 43.3844; -1.3047
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Nova Aquitània
Departament	Pirineus Atlàntics
Districte	districte de Baiona
Cantó	cantó d'Hazparne
Capital de	cantó d'Hazparne
Població humana
Població	7.577 (2021) (98,39 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Baiona (part francesa) unité urbaine d'Hasparren (fr)
Superfície	77,01 km²
Altitud	87 m-7 m-610 m
Limita amb	Aiherra Bastida Jatsu Makea Lekorne Mugerre Haltsu Beskoitze Kanbo Bardoze Lekuine Ahurti
Organització política
Membre de	Euskal Hirigune Elkargoa
Identificador descriptiu
Codi postal	64240
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Lloc web	ville-hasparren.fr

Hazparne (en francès i oficialment Hasparren) és una localitat i comuna francesa situada en el departament dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània i el territori històric de Lapurdi. Altres noms de la comuna han estat Ahezbarrene en 1247, Ayzparrena de Labort en 1264, i Ahezparren en 1265. Recorreguda pel riu Ardanabia, limita al nord amb Beskoitze i Ahurti, amb Kanbo, Haltsu, Jatsu i Mugerre a l'oest, Makea, Lekorne i Lekuine al sud i amb Aiherra i Bastida a l'est.

A Hazparne es conserva una estela datada a la fi del segle iii celebrant la creació de la província romana de Novempopulania pel magister Verus d'acord amb la reforma diocleciana, separant-se de la resta de les Gàl·lies:

Flamen item du(u)muir quaestor pagiq. magister

Verus ad Augustum legato munere functus

pro novem optinuit populis seiungere Gallos

Urbe redux genio pagi hanc dedicat aram.

Durant l'edat mitjana, Ahaizparrena, protegida pels castells de Zalduzahar (1125) i de Zalduberri (1310) era una etapa de la ruta del Camí francès de Santiago de Compostel·la. La localitat es va especialitzar primer en la indústria del cuir, esdevenint centre de producció de calçat fins als anys 1970 per a convertir-se més tard en destinació turística de la regió.