Hemotafonomia

L'hemotafonomia (del grec haima per sang, taphos per enterrament i nomos per llei) és la ciència que s'ocupa de la morfologia cel·lular en taques de sang. Aquest terme va ser proposat el 1992 pel biòleg català Policarp Hortolà,[1] inspirat en el vocable «tafonomia» introduït en paleontologia el 1940 per Ivan Iefrémov.[2] Atès que l'objecte d'estudi de l'hemotafonomia és la citomorfologia de les cèl·lules de la sang quan aquesta es troba en forma de taca, els seus subjectes d'estudi són qualsevol exemplar tacat de sang. El mètode d'estudi de l'hemotafonomia és l'anàlisi de les imatges en clarobscur obtingudes mitjançant microscòpia electrònica de rastreig. S'ha suggerit que la microscòpia confocal podria ser una alternativa pràctica a la microscòpia electrònica de rastreig quan no es requereixi un nivell molt alt de detall de la superfície de les taques de sang.[3] Més enllà del punt de vista de la ciència bàsica, l'hemotafonomia aplicada busca l'ús de les taques de sang com a prova criminalística o arqueològica.[4][5] També s'ha fet servir per a l'estudi de residus de sang en fragments de manuscrits medievals[6] i a la Síndone de Torí o Sant sudari.[7] L'hemotafonomia no s'ha de confondre amb l'anàlisi de patrons de taques de sang (bloodstain pattern analysis).

  1. Hortolà, P «SEM analysis of red blood cells in aged human bloodstains» (en anglès). Forensic Science International, 55, 2, 1992, pàg. 139–159. DOI: 10.1016/0379-0738(92)90120-L.
  2. Efremov, J. A. «Taphonomy: new branch of paleontology» (en anglès). Pan-American Geologist, 74, 1940, pàg. 81-93.
  3. Hortolà, P «Microscopic imaging of human bloodstains: testing the potential of a confocal laser scanning microscope as an alternative to SEMs» (en anglès). Micron, 2020.
  4. Milani, M.; Curia, R.; Savoia, C. «FIB/SEM Haemotaphonomy: Red Blood Cells Identification in Unprepared Samples of Forensic Interest» (en anglès). Jacobs Journal of Forensic Science, 1(1), 2015, pàg. 1-8. Arxivat de l'original el 2016-02-07 [Consulta: 18 setembre 2019].
  5. Mainou Cervantes, L.; Antuna Bizarro, S.; Fortoul Van der Goes, T.; Straulino Mainou, L. «Identificación de restos de tejidos humanos en instrumentos rituales prehispánicos de México» (en castellà). Intervención, 15, 2017, pàg. 22-32.
  6. Bicchieri, M.; Pinzari, F. «Discoveries and oddities in library materials» (en anglès). Microchemical Journal, 124, 2016, pàg. 568-577.
  7. Lucotte, G. «Red Blood Cells on the Turin Shroud» (en anglès). Jacobs Journal of Hematology, 4 (2), 2017, pàg. 024. Arxivat de l'original el 2021-04-24 [Consulta: 24 abril 2021].

Developed by StudentB