Henoc

Henoc

Biografia
Enaltiment
sant precongregacional sant
Família
Fills	Matusalem
Pare	Jèred

«Enoc» redirigeix aquí. Si cerqueu el disc d'Ozuna, vegeu «Enoc (àlbum)».

Al llibre del Gènesi capítol cinquè Henoc (hebreu: חֲנוֹךְ בן-ירד, Hănōkh ben Yered‎; àrab: خنوخ بن یارد, Ḫanūẖ ibn Yārid, tot i que és més conegut pel nom que adoptà com a profeta: Idrís) és fill de Jèred i net de Mahalalel. Un besnét seu va ser Noè.^[1]

Va ser pare de Matusalem als seixanta-cinc anys, i després va viure tres-cents anys més engendrant altres fills i filles fins que va morir a l'edat de tres-cents seixanta-cinc anys.^[2]

En el Nou Testament i en les tradicions jueves s'afirma que Henoc no va morir, sinó que va ascendir directament al cel. Per aquest motiu, Henoc va tenir una vida terrenal de «només» 365 anys, mentre que totes les altres generacions des d'Adam a Noè vivien entre vuit i nou-cents anys.^[3]

Segons una tradició apòcrifa jueva, un dia es va presentar a la fi del món (lloc on residia Henoc) el seu fill Matusalem. Li va explicar que li acabava de néixer un net que tenia els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven. Henoc li va posar al nadó el nom de Noè (que significa descans o consol) i va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'àmbit mundial, el diluvi universal.^[4]