Malaltia objecte | entesopatia, malària, artritis reumatoide, lupus eritematós sistèmic, porfíria cutània tarda, fotoal·lèrgia, síndrome de Sjögren, lupus eritematós cutani, artritis, artritis reumatoide, malària i lupus eritematós sistèmic |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria D per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | aminoquinoline (en) |
Codi ATC | P01BA02 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C18H26ClN3O |
Massa molecular | 335,17644 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 118-42-3 |
PubChem (SID) | 3652 |
IUPHAR/BPS | 7198 |
DrugBank | DB01611 |
ChemSpider | 3526 |
UNII | 4QWG6N8QKH |
KEGG | C07043 i D08050 |
ChEBI | 5801 |
ChEMBL | CHEMBL1535 |
AEPQ | 100.003.864 |
La hidroxicloroquina (HCQ), venuda a Espanya com EFG i Dolquine,[1] és un medicament utilitzat per a la prevenció i el tractament de certs tipus de malària.[2] S'utilitza específicament per a paludisme sensible a la cloroquina.[3] Altres usos inclouen el tractament de l'artritis reumatoide, el lupus i la porfíria cutània tarda.[2] S'administra per via oral.[2] Des del 2020 s'està utilitzant experimentalment en el tractament de la COVID-19.[4]
Els efectes secundaris comuns inclouen vòmits, mal de cap, canvis en la visió i debilitat muscular.[2] Els efectes secundaris severs poden incloure reaccions al·lèrgiques.[2] Tot i que no es pot excloure tot risc, segueix sent un tractament per a la malaltia reumàtica durant l'embaràs.[5] La hidroxicloroquina es troba en les famílies de medicaments antimalàrics i 4-aminoquinolines.[2]
La hidroxicloroquina es va aprovar per a ús mèdic als Estats Units el 1955.[2] Es troba a la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut, els medicaments més segurs i eficaços necessaris en un sistema sanitari.[6]
S'utilitza com a tractament experimental per a la COVID-19, malaltia respiratòria causada pel SARS-CoV-2,[4] sobretot a Marsella sota la direcció del professor Didier Raoult.[7]