Back Hidroksichlorokien Afrikaans هيدروكسي كلوروكوين Arabic هيدروكسيكلوروكين ARZ Hidroksixloroxin Azerbaijani هیدروکسی کلروکین AZB হাইড্রোক্সিক্লোরোকুইন Bengali/Bangla Hydrocsyclorocwin Welsh Hydroxychloroquin German Υδροξυχλωροκίνη Greek Hydroxychloroquine English
 | |
| Malaltia objecte | entesopatia, malària, artritis reumatoide, lupus eritematós sistèmic, porfíria cutània tarda, fotoal·lèrgia, síndrome de Sjögren, lupus eritematós cutani, artritis, artritis reumatoide, malària i lupus eritematós sistèmic  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs | categoria D per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
| Grup farmacològic | aminoquinoline (en)  |
| Codi ATC | P01BA02 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C18H26ClN3O |
| Massa molecular | 335,17644 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 118-42-3 |
| PubChem (SID) | 3652 |
| IUPHAR/BPS | 7198 |
| DrugBank | DB01611 |
| ChemSpider | 3526 |
| UNII | 4QWG6N8QKH |
| KEGG | C07043 i D08050 |
| ChEBI | 5801 |
| ChEMBL | CHEMBL1535 |
| AEPQ | 100.003.864 |
La hidroxicloroquina (HCQ), venuda a Espanya com EFG i Dolquine,[1] és un medicament utilitzat per a la prevenció i el tractament de certs tipus de malària.[2] S'utilitza específicament per a paludisme sensible a la cloroquina.[3] Altres usos inclouen el tractament de l'artritis reumatoide, el lupus i la porfíria cutània tarda.[2] S'administra per via oral.[2] Des del 2020 s'està utilitzant experimentalment en el tractament de la COVID-19.[4]
Els efectes secundaris comuns inclouen vòmits, mal de cap, canvis en la visió i debilitat muscular.[2] Els efectes secundaris severs poden incloure reaccions al·lèrgiques.[2] Tot i que no es pot excloure tot risc, segueix sent un tractament per a la malaltia reumàtica durant l'embaràs.[5] La hidroxicloroquina es troba en les famílies de medicaments antimalàrics i 4-aminoquinolines.[2]
La hidroxicloroquina es va aprovar per a ús mèdic als Estats Units el 1955.[2] Es troba a la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut, els medicaments més segurs i eficaços necessaris en un sistema sanitari.[6]
S'utilitza com a tractament experimental per a la COVID-19, malaltia respiratòria causada pel SARS-CoV-2,[4] sobretot a Marsella sota la direcció del professor Didier Raoult.[7]
- ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2020.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Hydroxychloroquine Sulfate». The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 29 desembre 2016. [Consulta: 8 desembre 2016].
- ↑ Hamilton, Richart. Tarascon Pocket Pharmacopoeia 2015 Deluxe Lab-Coat Edition. Jones & Bartlett Learning, 2015, p. 463. ISBN 9781284057560.
- ↑ 4,0 4,1 Cortegiani, Andrea; Ingoglia, Giulia; Ippolito, Mariachiara; Giarratano, Antonino; Einav, Sharon «A systematic review on the efficacy and safety of chloroquine for the treatment of COVID-19» (en anglès). Journal of Critical Care, 10-03-2020. DOI: 10.1016/j.jcrc.2020.03.005. ISSN: 0883-9441.
- ↑ Flint, Julia; Panchal, Sonia; Hurrell, Alice; van de Venne, Maud; Gayed, Mary; Schreiber, Karen; Arthanari, Subha; Cunningham, Joel; Flanders, Lucy «BSR and BHPR guideline on prescribing drugs in pregnancy and breastfeeding—Part I: standard and biologic disease modifying anti-rheumatic drugs and corticosteroids» (en anglès). Rheumatology, 55, 9, 01-09-2016, pàg. 1693–1697. DOI: 10.1093/rheumatology/kev404. ISSN: 1462-0324.
- ↑ World Health Organization model list of essential medicines: 21st list 2019. Geneva: World Health Organization, 2019. WHO/MVP/EMP/IAU/2019.06. License: CC BY-NC-SA 3.0 IGO.
- ↑ «Un tractament fet a Marsella crea esperances de guariment de la Covid-19 però també crítiques». Vilaweb, 24-03-2020 [Consulta: 24 març 2020].