Un hipocaust (del llatí hypocaustum, i aquest del grec ὑπόκαυστον hypókauston) és una cambra subterrània utilitzada per escalfar la cambra de sobre, emprada a l'època romana, sobretot a les termes.
Aquest tipus de construcció ja era conegut pels grecs del segle iv aC; precisament el mot deriva del grec ὑπό hypó, 'sota', i καίω kaío, 'cremar'. Se n'han trobat vestigis a Olímpia que daten del segle i aC. Però són els romans els que el van perfeccionar per al seu ús intensiu en el caldari de les termes. Se'n troben també a les cases particulars benestants.