| ||||
Tipus | fam crim comunista assassinats massius sota règims comunistes genocidi | |||
---|---|---|---|---|
Part de | fam soviètica de 1932-1933 i holodomors a Ucraïna | |||
Interval de temps | 1932 - 1933 | |||
Localització | República Socialista Soviètica d'Ucraïna (Unió Soviètica) | |||
Estat | Unió Soviètica | |||
Morts | ± 3.500.000 ± 4.500.000 14.500.000 | |||
La fam d'Ucraïna (1932-1933), o Holodomor (de l'ucraïnès: Голодомор),[1] va ser una de les més grans catàstrofes d'Ucraïna en la història moderna, amb la pèrdua de diversos milions de vides humanes (la quantitat exacta no n'és pas clara). Mentre que, en general, es parla de la fam a Ucraïna com a part de les fams a Rússia i l'URSS, que van afectar diverses regions de l'URSS, el terme Holodomor s'usa específicament per als esdeveniments que van ocórrer als territoris poblats pels ucraïnesos.
La majoria d'estudiosos moderns estan d'acord que la fam va ser causada per les polítiques governamentals de la Unió Soviètica sota Stalin, i no per causes naturals. L'Holodomor també fa referència, de vegades, al genocidi ucraïnès [1] [2] [3] [4], la qual cosa implicaria una enginyeria social soviètica dirigida a destruir la nació ucraïnesa com a factor polític i com a entitat social.[2] Mentre que els historiadors continuen sense posar-se d'acord en si les polítiques que van dur a l'Holodomor cauen en la definició legal de genocidi, una vintena d'estats ho han reconegut oficialment com a tal, el primer d'ells Estònia el 1993. Tot i que diversos governs van condemnar els crims del règim estalinista, molts d'ells encara no han reconegut aquesta temptativa de genocidi. El Parlament de Catalunya i la Federació de Municipis de Catalunya també ho van condemnar com a genocidi.[3]
El 28 de novembre del 2006, el Parlament d'Ucraïna va aprovar una proposta de llei segons la qual la fam forçada de l'època soviètica va ser un acte de genocidi contra el poble ucraïnès.[4] Arran de la invasió russa d'Ucraïna del 2022, diversos països i entitats europeus han reconegut aquesta temptativa de destrucció de la societat ucraïnesa. El Parlament Europeu va aprovar el 15 de desembre del 2022 una resolució que reconeixia Holodomor, Bulgària ho va fer el 1r de febrer del 2022, seguida per Bèlgica el 10 de març del mateix any i, darrerament, el 28 de març del 2023 va ser França que va reconèixer, i condemnar, oficialment aquest genocidi.