Interactivitat

En qualsevol mitjà de comunicació, hi ha, com a mínim, quatre entitats importants: l'emissor, el mitjà, el missatge i el receptor. L'emissor, òbviament, és el productor d'un cert missatge que s'envia a través d'un mitjà per a fer-lo arribar al receptor. No importa com d'antic o de modern sigui el mitjà de comunicació, sempre existiran aquests quatre elements.

Segons diversos autors, la interactivitat “implica una ergonomia que garanteix una gran accessibilitat, l'accés agradable a nombroses funcions disponibles sense esquemes preestablerts i un temps de resposta molt curt." Coomans, 1995.

La interactivitat podria definir-se, per tant, com la capacitat del receptor per a controlar un missatge no lineal fins al grau establert per l'emissor, dins dels límits del mitjà de comunicació asincrònic.

La interactivitat és similar al nivell de resposta, i s'estudia com un procés de comunicació en el qual cada missatge se'n relaciona amb el previ, i amb la relació d'aquest i els precedents.

Llavors, perquè un procés interactiu existeixi és necessària l'existència d'un emissor i d'un receptor: aquest és l'inici de qualsevol procés comunicatiu (i el procés interactiu és també un procés comunicatiu).

El procés interactiu no existeix només amb un element, ja que la característica fonamental de la interacció és permetre que, en emetre un estímul, es desenvolupi una resposta. Així, en el procés interactiu, al receptor és sol·licitat perquè contesti l'estímul amb una acció específica en temps real.

Internet és comparable amb un organisme social amb una existència a escala global. Des dels anys 90 que ha assumit un paper fonamental en la nostra quotidianitat, i és avui un dels mitjans tecnològics més utilitzats. Amb la seva relació quotidiana amb l'usuari (receptor), emet diversos estímuls als quals ell ha de contestar amb una acció (o reacció).

Aquesta relació entre usuari i xarxa pot comprendre's com una relació interactiva. La xarxa, en emetre un estímul en les seves pàgines web, sol·licita a l'usuari/observador que hi tingui una participació activa. Se sol·licita a l'usuari que decideixi amb quina interfície vol establir un diàleg comunicatiu i, a partir d'aquest, quin és el camí que desitja seguir.

El concepte d'interactivitat té un doble vessant: per una banda, implica la capacitat tècnica de concedir el màxim de possibilitats de comunicació entre l'usuari i la màquina i, per l'altra, implica fer que el temps de resposta de la màquina, respecte a les accions realitzades per l'usuari, sigui reduït.

Així, una clara i completa definició d'interactivitat seria dir que és el "terme que descriu la relació de comunicació entre un usuari/actor i un sistema (informàtic, vídeo o d'altre). El nivell d'interactivitat mesura la possibilitat i la llibertat de l'usuari dins del sistema, així com la capacitat de «resposta» d'aquest sistema vers l'usuari, en qualitat i en quantitat. Aquesta relació es pot posar en paral·lel amb l'esquema de la comunicació: emissor, receptor, resposta (en feedback) Danvers, 1994.

La interactivitat és un concepte àmpliament utilitzat en les ciències de la comunicació, en informàtica, en disseny multimèdia i en la indústria. En aquests camps, hi ha un debat sobre el significat d'interactivitat, ja que diferencien tres nivells d'interactivitat:

- no interactiva, quan un missatge no està relacionat amb missatges anteriors;

- reactiva, quan un missatge es relaciona amb un únic missatge immediatament anterior;

- interactiva, quan un missatge es relaciona amb un nombre de missatges anteriors i la relació entre si.

La comunicació humana és l'exemple bàsic de comunicació interactiva. Consisteix en dos processos diferents; interactivitat humà/humà i la interactivitat humà/màquina.

Lev Manovich (2001) també defineix el que significa la interactivitat per a l'usuari. La interactivitat oberta són accions com la programació informàtica, desenvolupament de sistemes de mitjans de comunicació. La interactivitat tancada no és més que els elements d'accés que estan determinats per l'usuari.