Iugoslaus

Infotaula grup humàIugoslaus
Tipusgrup ètnic Modifica el valor a Wikidata
Població totalca. 444.000[1][2][3][4][5][6][7]
LlenguaSerbocroat, eslovè, macedònic, búlgar
ReligióOrtodoxa, musulmana sunnita i catòlica. També alguns jueus practicants
Grups relacionatsAltres pobles eslaus, especialments els eslaus meridionals.
Geografia
EstatIugoslàvia, Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia del Nord, Montenegro, Alemanya i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
EUA EUA: 327.131[8]
 Canadà65.305[2]
 Austràlia26.883[3]
 Sèrbia23.303[4]
 Montenegro1.154[5]
 Eslovènia527[6]
 Croàcia331[7]
Mapa de distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Iugoslaus (serbocroat: Jugoslaveni / Југославени, Jugosloveni / Југословени; macedoni: Југословени; eslovè: Jugoslovani) és una designació originalment dissenyada per referir-se a un poble eslau meridional unit. S'ha utilitzat en dues connotacions, la primera en una connotació ètnica o supraètnica, i la segona com a terme per a ciutadans de l'antiga Iugoslàvia. Els defensors culturals i polítics de la identitat iugoslava han atribuït històricament aquesta identitat aplicable a totes les persones del patrimoni eslau del sud europeu, incloses els territoris de Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia i Eslovènia. Els intents d'unir Bulgària a Iugoslàvia van ser però, infructuosos i, per tant, els búlgars no van ser inclosos en la identificació panètnica.

Des de la dissolució de Iugoslàvia i la creació d'estats nació eslaus del sud, el terme ètnic iugoslau s'ha utilitzat per referir-se a aquells que es consideren exclusivament iugoslaus sense cap altra identificació ètnica, molts d'aquests d'ascendència mixta.[9]

A finals del segle xix i principis del segle xx, intel·lectuals públics influents Jovan Cvijić i Vladimir Dvorniković van defensar que els iugoslaus, com a nació supraètnica, tenien "moltes ètnies tribals, com ara croats, serbis i altres".[10]

A l'antiga Iugoslàvia, la designació oficial per a aquells que es declaraven simplement com a Iugoslaus era entre cometes, "Iugoslaus" (introduïda al cens de 1971). Les cometes originalment tenien com a objectiu distingir l'ètnia iugoslava de la ciutadania iugoslava, la qual cosa es va escriure sense cometes. La majoria dels que abans havien identificat com a "iugoslaus" ètnics van revertir o adoptar identitats ètniques i nacionals tradicionals. Alguns també van decidir recórrer a identificacions regionals subnacionals, especialment en regions històriques multiètniques com Istria, Voivodina o Bòsnia (per tant, bosnians). Tanmateix, la designació iugoslava continua essent utilitzada per molts, especialment pels descendents de migrants iugoslaus als Estats Units, el Canadà i Austràlia mentre encara existia el país.

  1. «Selected population profile in the United States - Yugoslavian (176-177)». American Community Survey 2008-2010 3-Year Estimates. United States Census Bureau. [Consulta: 18 abril 2012].
  2. 2,0 2,1 «Ethnic Origin (247), Single and Multiple Ethnic Origin Responses (3) and Sex (3) for the Population of Canada». Arxivat de l'original el 2018-12-25. [Consulta: 15 setembre 2013].
  3. 3,0 3,1 Fact sheets : Ancestry – Serbian (last updated 16 August 2012, retrieved 22 December 2012)
  4. 4,0 4,1 Population : ethnicity : data by municipalities and cities. Belgrade: Statistical Office of the Republic of Serbia, 2012, p. 14, 20. ISBN 978-86-6161-023-3 [Consulta: 2 desembre 2012]. 
  5. 5,0 5,1 Census of Population, Households and Dwellings in Montenegro 2011 Monstat – Statistical Office of Montenegro
  6. 6,0 6,1 Slovenian census 2002 (en anglès)
  7. 7,0 7,1 Croatian 2011 Census, detailed classification by nationality
  8. http://factfinder2.census.gov/faces/tableservices/jsf/pages/productview.xhtml?pid=ACS_10_1YR_B04003&prodType=table
  9. https://www.rand.org/content/dam/rand/pubs/monograph_reports/MR1188/MR1188.ch3.pdf Arxivat 2020-11-11 a Wayback Machine.
  10. Wachte, Andrew. Making a Nation, Breaking a Nation Making a Nation, Breaking a Nation Literature and Cultural Politics in Yugoslavia. Stanford University Press, 1998, p. 92–94. ISBN 0-8047-3181-0. 

Developed by StudentB