Back جاز فانك Arabic Jazz-funk Czech Jazzfunk German Jazz-funk English Ĵazfunko Esperanto Jazz-funk Spanish Jazz-funk Finnish Jazz-funk French Jazz-funk Italian ジャズ・ファンク Japanese
| Instruments típics | Trompeta - Trombó - Saxòfon - Flauta - Cordes - Sintetitzador - Piano - Guitarra elèctrica - Baix - Bateria - Veu |
|---|---|
| Popularitat al Mainstream | Moderada des de començaments dels 70 al començament dels 80 (Estats Units, Brasil) amb un ressorgiment a mitjans dels 90 (UK, Japó, Mèxic, Xile) |
| Origen | Estats Units d'Amèrica  |
| Creació | 1972 |
| Part de | jazz i funk |
| Subgèneres | |
| Free funk | |
El jazz-funk és un subgènere del funk, caracteritzat per un fort «back beat» o «groove», per la utilització de sons elèctrics,[1] i, sovint, per la presència dels primers sintetitzadors analògics. La barreja de funk, soul i música R & B amb estils de jazz va tenir com a conseqüència la creació d'un gènere l'espectre del qual és bastant ampli, que varia des del que és pura improvisació de jazz, fins a exemples molt més aferrats al soul, el funk o la música disco, amb arranjaments, riffs i «jazz solos».[2]