Per a altres significats sobre el lloc on es fa el foc a les cuines, xemeneies, etc., vegeu «Llar (foc)». |
S'anomena llar la casa pròpia,[1][2] en el sentit de clos d'intimitat afectiva.
La paraula 'llar' s'usa per designar a un lloc on un individu o grup habita, creant en ells la sensació de seguretat i calma. En aquesta sensació es diferencia del concepte de casa, que senzillament es refereix a l'habitatge física. La paraula llar prové del lloc on es reunia, en el passat, la família a encendre el foc per escalfar-se i alimentar-se. S'aplica també a totes aquelles institucions residencials que busquen crear una segona llar, per exemple: llars de retirs, llars de criança, etc.