Makhzen

Makhzen (المخزن) és una paraula àrab que significa literalment tresorer, conservador, tancador' i que designava antigament a l'Estat marroquí i en l'actualitat a la seva oligarquia o govern en l'ombra. Fou el nom donat al Marroc al govern des del temps dels sadites. El nom s'havia utilitzat des del segle viii derivat d'un cofre metàl·lic on l'aglàbida Ibrahim ibn al-Aghlab tancava els diners que estaven destinats a pagar al califa abbàssida. En general el terme Makhzan al Marroc s'aplicava al govern però en la branca financera.^[1]

El nom probablement és una metonímia relacionada amb els impostos que l'Estat recaptava. D'aquest terme procedeix el de mukhazni, que designava a l'agent de policia del sultà i que avui dia pot designar, amb un matís una mica despectiu, a la policia marroquina (mukhazniyya és el nom col·lectiu, pronunciat mjazniyya col·loquialment).

En l'actualitat l'Estat marroquí no rep oficialment el nom de Makhzen, però el terme segueix sent d'ús corrent per referir-se a l'élit dirigent del país, agrupada al voltant del rei i formada per membres de la seva família i afins, terratinents, homes de negocis, líders tribals, alts comandaments militars i altres persones influents que constitueixen el poder fàctic.

El terme està associat a una manera arcaica i hermètica de governar, oposat a la democràcia formal de les institucions marroquines. Encara que els contorns del Makhzen són vagues, el govern en si mateix no és considerat part d'ell sinó instrument seu. El Makhzen en general coopta als seus membres utilitzant les seves pròpies xarxes. Amb freqüència la pertinença al Makhzen és hereditària.

L'existència del Makhzen és considerada per molts com una rèmora per al desenvolupament del país en la mesura en què impedeix el funcionament efectiu d'institucions i formes democràtiques. Uns altres pensen, no obstant això, que és un factor d'estabilitat posat que està molt arrelat amb la història i les característiques socials del Marroc, garanteix la continuïtat de la monarquia i a més es renova posat que a vegades coopta als seus propis opositors.