Back Mani Afrikaans ماني Arabic ܡܐܢܝ ARC مانى (ديانه) ARZ Mani (peyğəmbər) Azerbaijani مانی AZB Мані (прапаведнік) Byelorussian Мани Bulgarian মানি Bengali/Bangla مانی CKB
|
Per a altres significats, vegeu «Mani (desambiguació)». |
  | |
| Nom original | (arc) 𐭌𐭀𐭍𐭉 (und) 𐭬𐭠𐭭𐭩 (und) 𐮋𐮀𐮌𐮈 (und) 𐫖𐫀𐫗𐫏 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 14 abril 216 Ctesifont (Imperi Part) |
| Mort | 2 març 274 (57 anys) Gundixapur (Imperi Sassànida) |
| Causa de mort | escorxament, suposadament |
| Altres noms | En persa: مانی, en siríac: ܡܐܢܝ, potser provinent del sànscrit maṇi, "joia") També se'l va anomenar Mani Hayya ("Mani el Vivent"), que en grec antic va esdevenir manikhaĩos, d'on procedeix el mot "maniqueu". |
| Religió | Maniqueisme |
| Activitat | |
| Ocupació | teòleg, líder religiós, filòsof, profeta, escriptor, poeta |
| Altres | |
| Condemnat per | heretgia |
Mani (vers el 216 a Mardinu - 277, Gundixapur, Imperi Sassànida) va ser un profeta i predicador de l'antiga Pèrsia d'origen part, fundador del maniqueisme.[1] La seva doctrina gnòstica i sincrètica (barreja dels ensenyaments cristià, mazdeista i budista), va assolir una gran difusió, encara que avui dia s'hagi extingit. I si bé els seus escrits s'han perdut, el seu ensenyament s'ha conservat parcialment en manuscrits coptes procedents d'Egipte i en texts més tardans del maniqueisme que es va desenvolupar posteriorment a la Xina. Després del 762 fou la religió adoptada pels uigurs. Els musulmans els anomenen Mananiyya, i al mateix Mani li donen el nom de Mani ibn Fatik o Fattik.
- ↑ Boyce, Mary. Zoroastrians: Their Religious Beliefs and Practices (en anglès), 2001, p. 111. ISBN 9780415239028.