Mar territorial

Les zones marítimes d'acord amb la Convenció de Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982.

El mar territorial,[1] en dret internacional públic, és la franja de mar adjacent a la costa i sotmesa a la sobirania de l'estat costaner.[2] És una extensió d'especial interès pels estats costaners que històricament han volgut exercir-hi competències per motius econòmics i de seguretat.[3] La Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982 estableix l'amplada del mar territorial a un màxim de dotze milles nàutiques (uns vint-i-dos kilòmetres) a partir de la línia de base.[4] La sobirania de l'estat costaner no és exclusiva, ja que la resta d'estats hi tenen dret de pas innocent i també mantenen les jurisdiccions civil i penal sobre les persones i els delictes comesos a bord dels seus vaixells (amb algunes excepcions).[5] L'expressió mar territorial és, avui dia, generalment admesa i ha substituït d'altres com «aigües jurisdiccionals» o «territorials».

  1. «Dret de pas innocent». A: LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva. Vocabulari de dret (En línia). 2a, 2015. 
  2. Nacions Unides, 1994, p. 373.
  3. Casanovas, 2017, p. 273.
  4. CNUDM, 1994, p. 373.
  5. Pastor, 2013, p. 356-358.

Developed by StudentB