Mariologia

La icona d'Eleusa de la Mare de Déu amb el Nen Jesús en una representació que comparteixen les esglésies orientals i occidentals[1][2]

La mariologia és una branca de la teologia catòlica dedicada a l'estudi de Maria, mare de Jesús.[3] Els inicis d'aquests estudis són del segle xvii, quan es tendí a unir totes les qüestions teològiques relacionades en la Mare de Déu en una única part de la Teologia.[3] El primer a utilitzar aquest terme fou Plácido Nigido a la Summa Sacrae Mariologiae editada a Palermo el 1602.[3]

Al seu origen hi hagué una divisió entre els autors que consideraven que la mariologia era una branca depenent de la cristologia i els qui la veien com la part més elevada de l'eclesiologia,[3][4] que actualment es consideren dues visions compatibles tot i que es considera que la Mariologia transcendeix l'eclesiologia.[3] Segons la Lumen Gentium, "per la seva maternitat divina, amb la qual està unida al Redemptor, i per les seves singulars gràcies i dons, està unida també íntimament amb l'Església".[5]

  1. The icon handbook: a guide to understanding icons and the liturgy by David Coomler 1995 ISBN 0-87243-210-6 page 203
  2. The era of Michelangelo: masterpieces from the Albertina by Achim Gnann 2004 ISBN 88-370-2755-9 page 54
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Rialp «Mariología». Gran enciclopedia Rialp: GER, 1987.
  4. Charles Journet. L'Eglise du Verbe Incarné.. Editions Saint-Augustin, 5 desembre 2000, p. 393. ISBN 978-2-88011-208-0. 
  5. «63». Lumen Gentium. Concili Vaticà II. [Consulta: 11 agost 2014].

Developed by StudentB