La mariologia és una branca de la teologia catòlica dedicada a l'estudi de Maria, mare de Jesús.[3] Els inicis d'aquests estudis són del segle xvii, quan es tendí a unir totes les qüestions teològiques relacionades en la Mare de Déu en una única part de la Teologia.[3] El primer a utilitzar aquest terme fou Plácido Nigido a la Summa Sacrae Mariologiae editada a Palermo el 1602.[3]
Al seu origen hi hagué una divisió entre els autors que consideraven que la mariologia era una branca depenent de la cristologia i els qui la veien com la part més elevada de l'eclesiologia,[3][4] que actualment es consideren dues visions compatibles tot i que es considera que la Mariologia transcendeix l'eclesiologia.[3] Segons la Lumen Gentium, "per la seva maternitat divina, amb la qual està unida al Redemptor, i per les seves singulars gràcies i dons, està unida també íntimament amb l'Església".[5]