No s'ha de confondre amb l'adquisició o desenvolupament de caràcters masculins en el sexe femení..
El masculinisme és un moviment que defensa els drets dels homes i la igualtat d'aquests amb les dones i té com a objetiu l'anàlisi de la construcció masculina de la identitat i els problemes dels homes davant el gènere.[1] El 19 de novembre se celebra el Dia Internacional de l'Home.[2]
A diferència del masclisme, que defensa la superioritat de l'home per sobre de la dona, el masculinisme advoca per la igualtat de l'home respecte de la dona. Al món anglosaxó, al no existir diferència lingüística clara entre vocables[3] de vegades s'equipara a masculinism (masclisme) i no a masculism (masculinisme), i aleshores el concepte de lluita antipatriarcal s'associa exclusivament al feminisme.[4][5][6]
↑West, Robin. Género y teoría del Derecho. Siglo del Hombre Editores, 2000, p. 177. ISBN 978-958-665-030-4.
↑«Masculinist» (en anglès). Merriam-Webster. [Consulta: 13 gener 2014].
↑Brittan, Arthur. Masculinity and Power (en anglès). Wiley, 1989, pàg. 4. ISBN 978-0-631-14167-9 [Consulta: 13 gener 2014]. «Masculinism is the ideology that justifies and naturalizes male domination. As such it is the ideology of patriarchy. Masculinism takes it for granted that there is a fundamental difference between man and women, it assumes that heterosexuality is normal, it accepts without question the sexual division of labour, and it sanctions the political and dominant role of men in the public and private spheres»