OK

OK (pronunciat "okey") és un manlleu de l'anglès que indica aprovació, acceptació, acord, assentiment o reconeixement.

L'origen d'aquest mot és incert. Una de les teories més famoses diu que en temps de guerra, en la batalla d'Anglaterra, el dia que no havia resultat mort ningú deien OK, (0 Kills = "0 Morts"). Per tant, el mot ok va quedar com una expressió que indica que tot és correcte, que tot va bé.^[1] D'altra banda, el 22 de març de 1839 aparegué per primera vegada OK com a abreviació de oll korrect (tot correcte) al Boston Morning Post.^[2]

Aquest mot s'expresa a través del llenguatge corporal indistintament amb els gestos de l'"anell" i del "polze cap amunt", que s'han convertit en els gestos interculturals més usats.^[3]

↑ Grande, Ildefonso. Marketing croscultural. ESIC Editorial, 2004, p. 31. ISBN 978-84-7356-383-3.
↑ Walker Read, Allen «The first stage in the history of 'OK» (en anglès). American Speech, V.38, n.1, 1963, p.5−27 [Consulta: 30 maig 2011].
↑ Pease, Allan; Pease, Barbara. El llenguatge corporal. Editorial AMAT, 1 de febrer de 2013, p. 116–118. ISBN 978-84-9735-682-4.

[EstebanGrande2004-1] Grande, Ildefonso. Marketing croscultural. ESIC Editorial, 2004, p. 31. ISBN 978-84-7356-383-3.

[2] Walker Read, Allen «The first stage in the history of 'OK» (en anglès). American Speech, V.38, n.1, 1963, p.5−27 [Consulta: 30 maig 2011].

[PeasePease2013-3] Pease, Allan; Pease, Barbara. El llenguatge corporal. Editorial AMAT, 1 de febrer de 2013, p. 116–118. ISBN 978-84-9735-682-4.

[1]

[2]

[3]