Back Olfacto AN شم Arabic Olfatu AST Qoxu orqanı Azerbaijani Pamarong BCL Нюх BE-X-OLD Обоняние Bulgarian Miris BS Čich Czech Arogleuo Welsh

Olfacte

Infotaula anatomiaOlfacte
Part defive wits (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD012903 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
EB Onlinescience/smell Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica
El sistema olfactiu humà: 1: Bulb olfactori 2: Cèl·lules mitrals 3: Os 4: Epiteli nasal 5: Glomèruls 6: Cèl·lules receptores olfactives.

L'olfacte (del llatí olfactus),[1] és el sentit encarregat de detectar i processar les olors. S'ha definit l'olfacte com un sentit químic, en el qual actuen com a estimulant les partícules aromàtiques o odoríferes despreses dels cossos volàtils. A través de l'aire inspirat, aquestes entren en contacte amb l'epiteli olfactiu, situat al nas. El sentit de l'olfacte en els éssers vius té vitals funcions per a garantir la supervivència: permet avaluar l'estat i la qualitat nutritiva dels aliments, identificar perills mediambientals com el fum o el nivell d'humitat, o reconèixer territoris demarcats.[2] En els animals és el sentit que aporta més informació sobre la presa, sigui aquesta per ser menjada o per reproduir-se, ja que possibilita la detecció de la seva olor, tot i no ser vista encara pel depredador.[3] En els éssers humans, però, el sentit de l'olfacte no és necessari per a la supervivència, però millora la qualitat de vida [4] i les seves dues funcions principals són reconèixer i identificar les olors de l'entorn, i ajudar a reconèixer i identificar el sabor del menjar.[5]

Ensumar aporta informació de tres components: el sensorial, que permet discernir entre diferents olors; el sensitiu, que informarà sobre la sensació que provoca una determinada olor (picor, calor, fredor, dolor, molèstia, etc.) i el component hormonal-sexual, que detecta la presència d'hormones sexuals.[3]

El sentit de l'olfacte té un paper molt important en la percepció del gust. Quan els aliments són mastegats i paladejats alliberen substàncies volàtils que capta el sistema olfactori i s'envien senyals al cervell. Aquest els interpreta conjuntament amb els senyals gustatius per a percebre'n el sabor.[2]

  1. ↑ Bibiloni, Gabriel. «Gabriel Bibiloni. Amb bones paraules», 29-05-2010. [Consulta: 25 octubre 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 Gerard J. Tortora. Principios de anatomía y fisiología (en castellà). 11, 2006. ISBN 9789687988771. 
  3. ↑ 3,0 3,1 «SCORL - Societat Catalana d'Otorinolaringologia i Patologia Cervicofacial». [Consulta: 25 octubre 2020].
  4. ↑ «Olfacte i gust». , p. 2. Col·legi Oficial de Farmacèutics de Lleida. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-11-24. [Consulta: 25 octubre 2020].
  5. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :2

Developed by StudentB