Els onogurs eren una població ogúrica de nòmades eqüestres provinents de l'Àsia central que es desplaçaren a l'estepa pòntica a la fi del s. V.
Alguns autors assenyalen que aquestes poblacions tenen l'origen en les tribus tiele occidentals que s'esmenten en fonts xineses i de les quals s'originaren també els uigurs i els oğhuz.[1][2] L'historiador Prisc esmenta que els onogurs i els saragurs es desplaçaren cap a l'oest per la pressió dels sabirs i entraren en conflicte amb els huns que regien al nord del Caucas i de la mar Negra. Els huns assimilaren aquestes tribus oghúriques i després es dividiren en kutrigurs i utigurs. Les fonts gregues s'hi refereixen a tots amb la denominació de búlgars.[3]
Cap a l'any 560 foren sotmesos pels àvars que arribaren des de les estepes orientals i foren incorporats a la seua estructura tribal.[4]
Els onogurs s'alliberaren dels àvars cap al 630 sota el lideratge de Kubrat, el qual aglutinà les tribus protobúlgares i establí l'antiga Gran Bulgària, també anomenada Onogúria.