Orografia

L'orografia (dels mots grecs όρος, 'turó', i γραφία, 'escriure') és la part de la geografia física, i també de la geomorfologia, que estudia el relleu,^[1] i la seva estructuració en una regió determinada.

És la part de la geografia física que tracta de les muntanyes i en descriu la morfologia, l'estructura i l'evolució i en fa la representació cartogràfica. També en referència al conjunt de les muntanyes d'un territori: els Pirineus i les serralades costaneres configuren l'orografia catalana. Representació gràfica d’una muntanya o d’un relleu.^[2]

En geomorfologia general, l'orografia és la branca de la geografia física que tracta de la disposició, caràcter topogràfic, formació i estructura de les muntanyes, cadenes, serralades i sistemes muntanyosos, i en fa la representació cartogràfica. en orography; es orografía; fr orographie.^[3]

L'estudi d'un territori pot començar de moltes maneres, però és molt normal partir del coneixement del relleu, perquè és la base i el suport de la resta d'elements del paisatge, és el substrat sobre el qual s'aguanten els altres components i és l'element que es modifica més lentament. Cal diferenciar l'estudi de la història geològica i l'estudi del relleu. Els geòlegs estudien l'evolució del rocam i del relleu al llarg de milions d'anys i aquest estudi és important per entendre la formació del relleu actual.^[4]