Pagoda

La pagoda Ichijoji, Japó, any de construcció 1171. (Tresor Nacional del Japó)

La pagoda (mot d'origen indi transmès mitjançant el portuguès) és un lloc de culte per als creients de la religió budista. És la forma que ha pres l'stupa al món xinès.[1]

La pagoda moderna és una evolució de l'stupa índia, una estructura en forma de túmul on es guardaven relíquies sagrades.[2] La forma arquitectònica de l'stupa es va estendre per Àsia, i va prendre diverses maneres d'incorporar-hi detalls específics de cada localitat.

A causa de l'altura, les pagodes atrauen els llamps, la qual cosa reforçava el que fossin percebudes com a llocs carregats espiritualment. Moltes pagodes tenen al sostre una estructura que funciona com parallamps, anomenada finial. A més de servir de parallamps, el finial té un significat simbòlic en el budisme, hi sol representar el mani o cinquè element. De vegades és decorat amb dissenys de flor de lotus.

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.142. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014]. 
  2. «Copia archivada». Arxivat de l'original el 2013-06-16. [Consulta: 11 juny 2012].

Developed by StudentB