Rosella (Papaver rhoeas) | |
Rosella de flor petita (Papaver argemone) | |
Planta | |
---|---|
Tipus de fruit | càpsula |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Ranunculales |
Família | Papaveraceae |
Subfamília | Papaveroideae |
Gènere | Papaver L., 1753 |
Tipus taxonòmic | Papaver somniferum |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Papaver és un gènere de plantes amb flor, de la família Papaveraceae.
Moltes de les 120 espècies d'aquest gènere es coneixen popularment com a roselles, babol, quiquiriquic, gallaret o monja.[1] El gènere Papaver inclou el cascall, que és la rosella que forneix l'opi, com també les innòcues llavors de cascall o llavors de rosella, d'ús culinari.
Són plantes anuals, biennals o perennes, tolerants al fred intens. Són originàries dels climes temperats d'Euràsia, Àfrica i Amèrica del Nord (Canadà, Alaska, Muntanyes Rocoses). Una secció d'aquest gènere (Secció Meconella) té una distribució alpina i circumpolar i inclou algunes de les plantes vasculars que creixen més al nord en la tundra i el desert polar.
Les plantes del gènere Papaver creixen en sòls pertorbats com els agrícoles. Les seves llavors poden estar en estat dorment durant anys fins que el sòl sigui pertorbat. Aleshores creixen en gran nombre sota temps fred, l'hivern en clima temperat i l'estiu a la tundra i el desert polar. Les grans flors terminals creixen en llargues tiges florals piloses, fins a un metre o més en el cas de Papaver orientale. El seu color és variable segons les espècies, però als Països Catalans acostumen a ser roges, blanques, roses o vegades morades.
A la mitologia grega les roselles van ser associades amb Demeter, deessa de la fertilitat i de l'agricultura.
El làtex de la rosella de l'opi (Papaver somniferum) conté alguns alcaloides narcòtics incloent la morfina i la codeïna.