Parsec

Parsec

Tipus	unitat de longitud i unitat derivada en UCUM
Unitat de	longitud
Símbol	pc
Conversions d'unitats
A unitats del SI	30.856.775.814.914.000 m
A unitats estàndard	3,2615637771674 a. ll. 206.264,806247 ua 206.264,8 ua 30.856.775.814.914 km 19.174.000.000.000 mi 101.236.140.949.180.000 ft 33.745.380.316.395.000 yd

El parsec (abreviat pc) és una unitat de longitud usada en astronomia que significa «paral·laxi d'un segon d'arc, 1″» i la distància d'un objecte en parsecs és el recíproc de la seva paral·laxi en segons d'arc. Es basa en el mètode de la paral·laxi trigonomètrica, el mètode més antic i estàndard de determinar les distàncies estel·lars.

L'angle que subtendeix una estrella al radi mitjà de l'òrbita terrestre al voltant del Sol s'anomena paral·laxi. El parsec es defineix com la distància de la Terra a un estel que té una paral·laxi d'1″.^[1] Alternativament, el parsec és la distància a la qual 2 objectes, separats per 1 unitat astronòmica au (distància Terra-Sol, ~150 × 10⁶ km), semblen estar separats per un angle d'1″. Llavors 360×60×60/2π au = 2,062 648 062 5×10⁵ au = 3,085 677 580 666 31×10¹⁶ m = ~3,261 anys llum.^[2] La mesura de distàncies de cossos celestials de la Terra en parsecs és un aspecte clau de l'astronomia.

El 1906 l'astrònom Hermann Kobold (1858-1942) encunyà el terme Sternweite 'distància estel·lar', la distància que correspon a una paral·laxi d’1″. El mot parsec, amb la mateixa definició de Kobold, fou proposat el 1913 per l'astrònom anglès Herbert Hall Turner (1861-1930) el 1913 i fou aprovat al primer congrés de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) el 1922.^[3][4] Per raons històriques, els astrònoms normalment expressen distàncies a objectes astronòmics en unitats de parsecs, en lloc d'anys llum. Les primeres mesures directes d'un objecte a distàncies interestel·lars (de l'estel 61 Cygni, per l'astrònom alemany Friedrich Wilhelm Bessel el 1838) es van fer per trigonometria usant l'amplada de l'òrbita terrestre com a base. El parsec es dedueix naturalment d'aquest mètode.^[5]

No existeix cap estrella amb una paral·laxi d'1″. Com més gran sigui la paral·laxi d'un estel més proper és a la Terra, i, per tant, menor és la seva distància en parsecs. Així, l'estel més proper a la Terra tindrà la paral·laxi més gran. Aquest estel és Pròxima Centauri, amb una paral·laxi de 0,762″ que correspon a una distància d'1/0,762 = 1,31 pc, o 4,28 anys llum. Per raó de l'escala extremadament petita de les paral·laxis, els mètodes terrestres (mesurant sobre la Terra) donen mesures fiables de distàncies estel·lars de no més de 325 anys llum, o aproximadament 100 pc, que correspon a les paral·laxis superiors a 1″/1000, o 10 mil·lisegons d'arc. A la Via Làctia, on es troba la Terra, les distàncies a les estrelles més remotes es mesuren en kiloparsecs (1 kpc = 1 000 pc). El Sol es troba a una distància de 8,3 kpc del centre de la nostra galàxia. Quan es tracta d'altres galàxies o cúmuls de galàxies, la unitat convenient és el megaparsec (1 Mpc = 1 000 000 pc). La distància a la Galàxia d'Andròmeda (Messier 31) és d'aproximadament 0,76 Mpc. Les galàxies i quàsars més llunyans tenen distàncies al voltant de 4 000 Mpc, o 13 000 000 000 anys llum.^[6]

Entre 1989 i 1993, el satèl·lit Hipparcos, llançat per l'Agència Espacial Europea (ESA) el 1989, mesurà les paral·laxis de 118 218 estels, amb una precisió aproximada de 0,002″ i aconseguí mesures acurades per a distàncies estel·lars d'aproximadament 1 000 pc.^[7] El satèl·lit GAIA de l'ESA, llançat el 19 de desembre del 2013, pren mesures de tots els objectes més brillants que la magnitud 15 (4 000 vegades més feble que el límit a ull nu), i està mesurant les seves posicions amb una precisió de 24 microsegons d'arc. Això és comparable a mesurar el diàmetre d'un cabell humà a una distància de 1 000 km. Això permet que les estrelles més properes es mesuren les seves distàncies amb una precisió extraordinària del 0,001 %. Fins i tot les estrelles properes al centre galàctic, a uns 8 kpc de distància en la direcció de la Constel·lació del Sagitari, es mesuraran les seves distàncies amb una precisió del 20 %.^[8]